SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Enguany, la majoria de les amigues canvia de dècada. Una rere altra dona la seva opinió sobre com se sent amb el canvi del primer dígit identificador dels anys.

«Si, a partir d’una certa edat, els aniversaris m’han costat d’empassar, les dècades em provoquen un bon trasbals. Ja fa dies que em dedico a gaudir únicament del present; tant és així que només m’interessa l’instant en què visc. Del passat tan sols rememoro els bons records. Del futur no en vull saber res. I, si per un mal atzar hi penso ho veig tot negre. Sempre recordo les paraules de la padrina: “De vell enllà no s’hi pot anar.” La veritat és que aquesta nova dècada em fa més por que una pedregada a l’estiu.» La que parla és la Berta amb cara trista i posat compungit.

A la Mercè li semblaria perfecte acumular força anys si amb això no hi anés aparellada la pèrdua de força, de musculatura... Si no apareguessin malalties de les quals abans tan sols en coneixia el nom: artritis, artrosi, colesterol... En fi, que els anys serien benvinguts si la salut no minvés ni un gram.

Per contra, intensa com sempre, la Carme celebra els aniversaris amb una joia inusual; el canvi de dècada és com un castell de focs artificials. Està contenta com un gínjol. “Què voleu que us digui? Si faig un any més, vol dir que estic aquí, tocant els nassos a Déu i sa mare tot el que puc. No us heu parat a pensar que la perspectiva de no complir-los és molt pitjor?”

La Júlia recorda que un cop va assistir a una ponència sobre l’edatisme, on es va assabentar que la franquícia Kentucky Fried Chicken va ser fundada per H.D. Sanders, que, a seixanta-cinc anys, després d’haver tancat el seu restaurant, va crear una nova recepta de pollastre.

O bé Anna Mary Robertson, que va haver de deixar de brodar a causa de l’artritis i a setanta-vuit anys va començar a pintar i va ser reconeguda internacionalment. També esmenta Fauja Singh, que, per superar la mort d’un fill, una filla i la dona, va començar a córrer a vuitanta-nou anys i als cent va completar la marató de Toronto. O Nola Ochs, que a noranta-cinc anys es va graduar en periodisme a la Universitat d’Oklahoma.

I, finalment, sentencia que creu el mateix que ella, quan en diferents entrevistes va assegurar que “mentre tingués salut física i mental, l’edat només era un número”.

tracking