Amb prudència però amb ganes

“Quan tornareu a obrir a les llars?” Vagi on vagi, aquesta és probablement una de les preguntes més recurrents que m’han fet en els darrers sis mesos. I és que aquell mes de març de 2020 va acabar amb les partides de cartes, els cafès, els balls i les confidències, perdent així un dels espais més importants de relació i socialització per a les nostres ciutats, també refugi de moltes persones grans.

A ningú se li escapa que la gent gran va ser el col·lectiu més durament colpejat per la pandèmia i, per tant, el focus principal d’atenció i protecció en plena crisi sanitària. Tant és així que van ser els primers a confinar-se i els últims a sortir.

La manca de vida social i d’espais segurs de relació per a la gent gran derivats de la Covid ha agreujat encara més les situacions d’aïllament, ha accentuat la pèrdua de facultats físiques i mobilitat i ha contribuït en l’augment de problemes de salut mental. Tal com vaig llegir en algun lloc, “la pandèmia ha fet emmalaltir moltes persones, emportar-se’n d’altres i malviure la majoria”. En resum, un autèntic drama –o, millor dit, un drama majúscul– el fet de veure amb impotència com a la nostra ciutat s’esfumaven molts dels avenços que s’havien impulsat per poder afavorir l’envelliment actiu i la prevenció de la soledat no volguda.Malgrat que les condicions sanitàries impedien obrir les llars, l’equip municipal de Gent Gran no va deixar mai de treballar en la cura i protecció de les persones grans del nostre municipi.

Durant aquells mesos –i entre moltes altres iniciatives– es van reforçar el servei de teleassistència i els serveis d’ajuda a domicili, es va crear la xarxa de solidaritat, es van efectuar trucades telefòniques de seguiment a les persones que vivien soles, es va activar el servei d’acompanyament psicològic i dol telefònic i es va impulsar una nova programació d’activitats en línia per nivells. L’any passat, a més, vam continuar treballant-hi amb la recuperació d’activitats grupals reduïdes a l’aire lliure.La pandèmia ha canviat hàbits i ha trencat rutines. Ja sigui per por o per mandra, ens costarà reprendre moltes de les activitats i costums prepandèmics, però la necessitat d’afecció, socialització i relació segueix més viva que mai.

Per això, tot i el respecte al contagi, totes hem vist en els darrers mesos avis i àvies a les places petant la xerrada, als bars jugant a la botifarra o en grups fent caminades pels nostres barris.El grau d’incertesa encara és alt, ningú en té cap dubte. Tanmateix, la necessitat d’obrir les llars ha quedat palesa. Així que després d’un llarg parèntesi i de diverses trobades amb totes les juntes de les llars de la ciutat, el mes de novembre de l’any passat es va iniciar una prova pilot de reobertura de sis llars: Santa Teresina, Santa Cecília, Bordeta, Secà, Mariola i Pardinyes.

Això sí, amb canvis i novetats per vetllar pel compliment i seguiment dels protocols per a la prevenció de la Covid, doncs, s’ha incorporat un dinamitzador/a a cada centre que s’encarrega del control d’accés, del registre d’assistència a les activitats.. a més del suport i dinamització d’activitats, de l’atenció presencial i telefònica als usuaris/àries o de la detecció de possibles situacions de risc o vulnerabilitat.A poc a poc anem recobrant el pols a la pandèmia. Amb molta prudència però també amb moltes ganes. Amb la vacunació, ens estem apropant a un millor futur que ens permetrà retrobar-nos aviat en aquestes llars, que també són casa nostra.