Les obres que modernitzaren Guimerà

Damunt la font de la plaça de Guimerà hi ha una llosa de pedra que diu: “Dia 15 de Novembre de 1953”, amb referència al seu any de construcció. Han passat 70 anys, i és ben clar que ha quedat en desús perquè de l’aixeta no surt ni una gota d’aigua des de fa temps.

Tant pel seu aspecte, net, sense cops ni senyals, com pel fet que la inscripció estigui redactada en català, cal pensar que la làpida no va ser posada l’any 1953, sinó anys més tard, atès que llavors, en primers temps de postguerra, no es permetia l’ús del català, i tampoc l’empraven les administracions públiques.La instal·lació de fons pels carrers del poble va ser una gran millora atès que fins al 15 de novembre del 1953 només hi havia una font a Guimerà, la del pont, a l’altra banda del poble. Fins llavors, l’abastament, sense ser difícil, era feixuc i carregós, atès que demanava a la gent fer un esforç suplementari per tenir-la a casa.A tothom, tant els que vivien al carrer més alt com els de la carretera, li calia anar cada dia fins a la font del pont per omplir galledes i càntirs, i tornar a casa carregats, ja fos amb una galleda a cada mà, o bé portant la galleda en una mà i el canti al costat, subjectat pel braç i recolzat sobre el maluc. Algunes cases havien instal·lat un sistema d’aigua corrent a partir d’un dipòsit situat a sota la teulada, per la qual cosa aquells que en tenien, en arribar a casa, els quedava encara pujar l’escala fins al dipòsit.Les anades i vingudes a la font del pont propiciaven trobades casuals de joves i no tan joves, xerrades, festejos, i potser també negocis entre la gent que, sobretot en dies de mal temps, s’aplegava al portal, davant del pont, per parlar del temps i de la collita.En la sessió extraordinària de l’Ajuntament del 12 de novembre del 1953, es fa referència al projecte per a la instal·lació de noves fonts públiques que “obtuvo el beneplacito unànime de los vecinos” i que la Junta nomenada manifesta tenir la satisfacció de comunicar l’acabament de les obres i de fer el lliurament de les fonts a l’Ajuntament, a la qual s’agraeix llur valuosa i desinteressada col·laboració.S’acorda també que, si calgués restringir el subministrament, es reduiria a la font del pont.El 1953 l’aigua es portava al poble des de la font de la Salamona (que és al davant), fins a un dipòsit que hi ha en un local del mateix ajuntament, al carrer de la Goleta (que avui forma part del museu). El dipòsit marca el límit de l’altura on se situen les fonts, que deixen fora els carrers a un nivell superior. Malgrat tot, amb les fonts als carrers, es milloraven les condicions de vida dels guimeranencs.Anys després s’han fet altres obres i modificacions i, actualment, Guimerà rep l’aigua des del canal d’Urgell.Casualitats relacionades amb la modernització del país. El mateix dia 15 de novembre del 1953 sortia de la fàbrica de SEAT el primer cotxe del model 1400, que tenia les formes molt arrodonides.L’altre aniversari d’obra pública que recorda Guimerà és el de la construcció del pont l’any 1943, ara fa 80 anys, després que l’anterior fos enderrocat durant la retirada de les tropes intentant frenar l’avanç de l’exèrcit franquista que venia des del Segre. Una placa al costat de llevant, restaurada aquests dies, ho recorda.Avui, ningú se serveix de les fonts, i només continua activa la del pont, però el pont construït el 1943 es manté en peu i transitable. Aquesta és la vigència de dues obres importants i el camí de progrés d’un poble.