Lleida, on es governa a cop d’improvisació

Aquestes setmanes hem vist com Lleida s’ha omplert d’una nova campanya comunicativa on ens suggereixen enaltir diferents atributs de la ciutat de Lleida; una campanya que conceptualment i gràficament és encertada però que políticament ha escollit uns reclams que, sincerament, no saps si opten pel cinisme institucional o per fer de la ironia el recurs literari de la ciutat.

El govern que ha impulsat la mort del comerç local –enterrant el Pla de l’Estació, l’opció comercial de consens a tota la ciutat– diu que “els comerços floreixen”. M’agradaria saber què entén aquest govern i el seu alcalde per florir? Que ara tenen més càrrega impositiva? Més càrrega administrativa? Més dificultats en la mobilitat?

Però Lleida, en realitat, és la terra on la mobilitat és (in)sostenible; on la restauració fa cremor perquè ha sofert el major increment de la taxa de la brossa de la seva història. Amb aquest escenari, potser cal fer un nou reclam, un eslògan més adient: Lleida, on es governa a cop d’improvisació.

Fa mesos que diem que tenim un govern que no compleix, que no escolta i que no treballa. Aquesta setmana hem vist la versió més gràfica del govern que tenim a Lleida.

Dilluns, 7 d’abril. Ens aixequem anunciant que ja tenim tancat un acord amb l’Hotel d’ADIF per acollir la campanya agrària, un acord que no satisfeia cap grup de l’oposició, ni el veïnat, ni les entitats del tercer sector, ni els comerciants, ni el mateix ADIF. Ens anuncien que serà un equipament de cent places on barrejaran perfils diversos. Els sona la música?

Tan sols unes hores després, es publica que aquell acord –a priori tancat– ha quedat en res. Larrosa, que va prometre tenir un pla definitiu per resoldre la inclusió de la ciutat en pocs mesos, ha renunciat a més de 4 M€ d’ajudes públiques per tenir un equipament definitiu i estable per acollir els temporers i ens ha condemnat, de nou, a tenir equipaments provisionals sine die, generant conflictes i mala maror cada cop que fa un anunci al respecte.

Dimecres, 9 d’abril. Ens despertem amb un altre gran titular: el concurs de la mesquita al polígon ha quedat desert. Només calia escoltar la comunitat des del primer dia per saber que no prosperaria. Tenim un govern que juga amb foc. Van generant crispació i van marejant la perdiu per fer veure que han ofert alguna cosa quan, en realitat, s’espolsen tot tipus de responsabilitat. Ja els ho havíem advertit: aquest concurs no satisfà ni la comunitat, ni els empresaris del polígon, ni és el model de ciutat que vam pactar amb l’Assemblea de les Religions el mandat passat.

Dijous, 10 d’abril. Ens anuncien un increment en noves places de zona blava, verda o vermella. I el mateix dia signen dos decrets, un al matí que afegia fins a mil places més i un altre, ben entrada la nit, on rectifiquen l’anterior i el deixen en 651. Aquesta és la viva imatge d’un govern que no té res clar, que governa a cop de decret, que fa i desfà en funció de la música que sona. Estem davant d’un govern sense rumb, sense model de ciutat i sense criteri.

Divendres, 11 d’abril. Per tancar la setmana veiem que deixaran sense local la Cultural Cappont, una entitat arrelada a la ciutat des de 1984, amb l’excusa que no totes les entitats tenen el mateix tracte. I tenen raó perquè dècades de governs d’amics provoquen desigualtats. En lloc de resoldre i millorar la posició als qui ho necessiten impulsant l’hotel d’entitats de cultura popular o afavorint altres entitats que puguin acollir-los, opten per deixar l’entitat sense cap alternativa real, possible i immediata.

La qüestió no és penalitzar, sinó precisament equilibrar el tracte a aquells que porten anys i anys maldant per la conservació de la cultura popular a la ciutat.

Des d’Esquerra Republicana no ens resignem a acceptar que una gran ciutat com Lleida s’hagi de governar així. Nosaltres apostem, ara i sempre, per propostes clares, sempre treballant amb voluntat d’acord i amb tota la convicció i certesa que una altra Lleida és possible i necessària.