Jerusalem, Atenes i Roma

Per al poeta Paul Valéry, a Europa cal destacar les influències de Roma pel que fa a l’administració, de Grècia pel que respecta al pensament, i del cristianisme respecte de la vida interior.

Giorgio Pira, per la seva banda, identificava les tres pedres sobre les quals Europa s’ha construït: la jurídica (Roma), la metafísica (Atenes) i la profètica (Jerusalem). En aquest cas, com en el del pensament de Paul Valéry, s’entén Roma com la civilització romana que va encarnar l’Imperi Romà.

És a Jerusalem on Europa basa la seva història cristiana, però la ciutat de Jesucrist és també la ciutat santa dels jueus, que han aportat tant a la civilització europea amb la diàspora després de la destrucció del Temple l’any 70 de la nostra era. Les mirades dels creients europeus convergeixen cap a Jerusalem, i de fet, les sinagogues s’inspiren en el Temple i els cors de les esglésies s’orienten cap a l’est, és a dir, cap a la ciutat santa per excel·lència.

A partir de Jerusalem, ciutat central de la vida del Crist, on pujà al Temple, on va ensenyar, on fou arrestat, on tingueren lloc la seva Passió, Mort i Resurrecció, segons la fe dels fidels i l’ensenyament de les Esglésies, el cristianisme es va estendre per tot l’Imperi Romà.

Per la seva banda, Grècia va inventar el mite d’Europa, una jove princesa raptada per Zeus. Amb Atenes, el cristianisme va retrobar el pensament, va retrobar Sòcrates, Plató, i Aristòtil. I allí mateix, Sant Pau, tot just arribat a Atenes començà una confrontació entre el cristianisme i el paganisme, i obrí la via al diàleg entre la filosofia antiga i el monoteisme cristià. A més, la major part dels denominats Pares de l’Església, que van posar els fonaments de la doctrina cristiana, eren grecs: d’Ignasi d’Antioquia a Climent d’Alexandria o a Joan Crisòstom.

Aristòtil fou introduït en el pensament cristià per Tomàs d’Aquino, tot passant pels pensadors musulmans Avicenna i Averroes. Emprant la seva Política, Europa ha forjat la seva concepció del bé públic, tenint present també Ciceró, alhora molt estudiat pels Pares llatins.

Roma ens ha aportat el rigor i el dret, tal com ho ha demostrat el gran jurista italià Biondo Biondi en la seva obra monumental sobre el dret romà cristià. Europa és la terra del Dret, i això la distingeix dels altres continents. Segons Pierre Legendre, la interpenetració del dret heretat de Roma i del dret canònic, establert pel decret de Gracià a mitjans del segle XII, es va fer de manera complementària. Cristianitzant-se, el món antic va donar a Europa el concepte grec de ciutat, fundat en l’àgora atenenca, i la idea romana de república, de res publica, que caracteritzen la cultura europea.

A més, el cristianisme ha contribuït de forma decisiva a unificar Europa tot apropiant-se de la llengua dels romans, el llatí, per a fer-la la llengua litúrgica en detriment del grec.

Roma, “aquesta Roma de la qual el Crist és romà”, segons una feliç fórmula emprada pel Dant a La Divina Comèdia, ha esdevingut la capital de la catolicitat, seu papal, perquè allí hi ha enterrats a les catacumbes alguns dels primers màrtirs cristians.

En aquesta línia de romanització de l’Església, cal tenir present que les aportacions del cristianisme a la unitat d’Europa són importants i fàcilment identificables.

Els pares cristians d’Europa (Konrad Adenauer, Alcide De Gasperi i Robert Schuman), s’han basat en el pensament de diversos teòlegs, filòsofs, escriptors, i artistes, que han mostrat l’absurditat dels conflictes que només poden derivar en guerres civils, i per a destacar que allò que ens uneix com a europeus és més i més important que allò que ens podria separar. Existeix una civilització europea basada en el cristianisme. Un cristianisme que ha sabut integrar aportacions exògenes, vingudes de les civilitzacions grega i romana, i del judaisme amb qui té un lligam fort a través de l’Antic Testament. El cristianisme s’ha enriquit amb aquestes aportacions, compreses les que han vingut del món islàmic.

I tot plegat, sense oblidar, ans ben al contrari, les immenses aportacions de la Il·lustració, que han obert la via a d’altres maneres de concebre la societat. La suma de cristianisme i Il·lustració configura, si més no fins avui, l’esdevenir i el ser de les societats europees.

Jerusalem, Atenes i Roma són per excel·lència les ciutats que han donat sentit a Europa, i sense elles és impossible comprendre-la.