Lo riu Segre és vida

Lleida: riu, horta i Seu. Lleida té un deute pendent amb el seu riu. El Segre, eix vertebrador del territori i testimoni de la seva història, ha estat durant dècades més un límit que un vincle entre marges, barris i ciutadania. No són moltes les ciutats mitjanes que tenen el privilegi i el tret distintiu de gaudir d’un riu que la creua, i és una obligació integrar el pas del riu a la vida de la ciutat i dels barris. Perquè el riu Segre ha de ser molt més que un paisatge a preservar, amb la Seu Vella de fons. És i ha de continuar sent un tret identitari de la nostra ciutat.

Però anem a posar alguns antecedents. Ja l’any 2016, Esquerra Republicana reclamava un pla director que definís un nou model d’ús, gestió i gaudi del riu, amb una clara aposta per la participació ciutadana. Tot i la proposta, la resposta institucional del PSC, que aleshores estava al Govern de la Paeria, va ser una planificació unilateral i sense debat públic, culminada amb l’aprovació el 2019 d’un Pla del Riu sense informació prèvia –ni posterior– ni contrast democràtic.

Ara, però, el riu i les seves oportunitats tornen a estar al capdavant de l’agenda política, amb el procés participatiu “Imaginem les platges de Lleida”, i des d’Esquerra –malgrat que pensem que tant de màrqueting amb els noms ratllen els límits de la mofa i del ridícul, tot esdevenint una cortina de fum per marejar la perdiu sense fer res– no desaprofitarem cap oportunitat per aportar propostes de ciutat, en aquest cas propostes per al riu.

En aquest sentit, les propostes d’ERC aporten una mirada integradora i coherent. D’entrada, plantegen la redacció d’un Pla Especial del Riu Segre que s’integri dins la revisió del POUM, per garantir que l’urbanisme no visqui d’esquena al riu. També proposem una naturalització real del tram canalitzat, la replantació massiva d’arbres i la creació de cobertes verdes a les passarel·les que creuen el riu perquè aportin ombra, refugi i confort. Són mesures pensades no només per embellir, sinó per adaptar la ciutat a la crisi climàtica i millorar-ne la qualitat de vida.

Altres punts destacats de la nostra proposta inclouen la millora de l’accessibilitat, especialment des del marge dret, la diversificació d’usos (lúdics, esportius, culturals i ambientals), la recuperació del patrimoni hidràulic de la ciutat i recuperar els reguers i rius afluents del Segre (Noguerola, Pica-baix, Fontanet, Set, etc.). Tot plegat, acompanyat d’una senyalització moderna i d’un pla de marca pròpia per al riu, que en reforci el valor identitari. A més, es proposa una governança nova que pivoti des del Museu de l’Aigua, amb la creació d’una comissió mixta amb entitats i municipis per garantir una gestió coordinada i participativa del nou espai fluvial.

Treballar per promocionar i reivindicar el riu és, en realitat, treballar per la ciutat: per fer-la més cohesionada, més verda i més justa. El riu ha de deixar de ser un teló de fons per convertir-se en protagonista de la transformació urbana de Lleida. La ciutadania té ara l’oportunitat de fer sentir la seva veu, però cal que les institucions estiguin a l’altura i converteixin les idees en compromisos. No podem permetre’ns un altre pla fet d’esquena al poble o que queda arraconat al calaix de l’oblit.

Perquè el riu Segre és vida, i els lleidatans i lleidatanes tenim dret a viure’l i a gaudir-lo.