Una nova etapa diocesana

M’adreço a tota la diòcesi de Lleida per primera vegada amb unes breus paraules. Imagineu-vos l’emoció, però també el respecte i el temor amb què ho faig.

Una nova etapa diocesana

Estem vivint l’any jubilar de l’esperança, tota la creació i nosaltres amb ella estem convidats a elevar la nostra vida amb un cant joiós que ressoni arreu amb força: “Al·leluia! Crist ha ressuscitat!” És sabut que cadascú viu el seu propi recorregut, però el camí de la vida també el fem conjuntament. Aquestes darreres setmanes han estat eclesialment molt intenses, donant gràcies a Déu pel pontificat del papa Francesc i agraint a Déu l’arribada del papa Lleó XIV. Per a vosaltres i per a mi, la intensitat es manté. Avui us arriba un nou bisbe. Dono gràcies a Déu per tanta vida viscuda i compartida en les meves etapes anteriors (a les parròquies de Sant Paulí de Nola i a la parròquia de Sant Josep Manyanet a Barcelona, després a Sant Just Desvern, Vilanova i la Geltrú i Corbera de Llobregat, també en la meva etapa a Roma i darrerament a la Facultat de Teologia de Catalunya de l’Ateneu Universitari de Sant Pacià), però també dono gràcies a Déu per la vida que compartirem amb les comunitats de la diòcesi de Lleida i, òbviament, pel bon mestratge del bisbe Salvador que us ha acompanyat tot aquest temps, i que arriba ara a la seva merescuda jubilació. Sense conèixer encara la diòcesi prego per totes les comunitats presents en el territori. Tinc ganes de conèixer-vos per poder estimar-vos. Tinc ganes d’escoltar-vos i de seguir trobant, amb vosaltres, Jesús, que camina al nostre costat. Tots estem cridats a compondre un teixit harmoniós de relacions en què el Regne de Déu no sigui pas un concepte buit o estrany. Avui com mai no és el moment per viure la fe amb por, tampoc per viure-la amb agressivitat. La fe no s’imposa, s’ofereix. Desitjo, doncs, al vostre costat, poder confiar-nos a l’Esperit Sant, Ell ens ajudarà a reconèixer que el Regne de Déu creix enmig nostre.

Una paraula, un gest i una mirada

Vull adreçar una paraula de sintonia vers tothom. Tots formem el poble sant de Déu, i l’Esperit Sant que ens suggereix una paraula única per a cadascú també ens recorda a tots la invitació que Jesús ens adreçà: “Estimeu-vos tal com jo us he estimat.” Vull tenir un gest de complicitat i proximitat per a tots els mossens, tindrem ocasions per compartir, celebrar i fer-nos costat. No oblido gens altres realitats de vida religiosa, que es mostren com aquella llavor profètica que el món busca ardentment. Estenc la mà als qui es troben allunyats de l’Església, pel motiu que sigui, tant de bo puguem reconstruir o crear espais de diàleg i encontre. Tinc també un sentit record per als germans d’altres confessions i per als creients d’altres religions, tant de bo puguem reconèixer la fraternitat que, de vegades, compartim misteriosament. Tinc també una mirada vers Maria, sota l’advocació de la Verge Blanca de l’Acadèmia. Ella va acceptar confiadament el pla de Déu, i així em convido i us convido a reconèixer que l’Esperit és qui ens acompanya, ens redreça i ens conforta. Així és que he volgut que el lema episcopal triat m’esperoni i ens impulsi a tots a fer confiança al bon Déu. La confiança de la qual tant va parlar santa Teresa de Lisieux és la clau de volta de tantes i tantes situacions de la nostra vida. El lema, doncs, l’he extret d’unes paraules de Jesús ressuscitat als seus amics, “Accipite Spiritum Sanctum” (Jn 20,22), “rebeu l’Esperit Sant”. Us ho dic a vosaltres i m’ho dic a mi mateix, tant de bo puguem rebre i acollir en tot moment l’Esperit del Crist. Encara que de vegades sigui una petició desbordant serà també una invitació ferma a obrir-nos a la voluntat de qui ens ha estimat, de qui ens estima i de qui ens estimarà sempre, el bon Déu.

Conclusió

Acabo. Farem camí, no ho dubto. Ara ens toca de viure el present, amb serenor i esperança, com una invitació que Déu ens fa per créixer i madurar en la fe. Moltes gràcies per l’acollida que em feu i em fareu. Moltes gràcies per la confiança que el sant Pare Lleó XIV ha manifestat en la meva persona, i, òbviament, gràcies per la confiança que anirem forjant entre tots a la llum de l’evangeli.