L’esport: eina de transformació social

Quan a Lleida s’acaba l’agost i arriba el setembre, la ciutat es transforma. El retorn a les aules, l’inici de les activitats culturals i, sobretot, el tret de sortida de les temporades esportives on la ciutat recupera el seu pols habitual i en què l’esport esdevé un punt de trobada col·lectiu. Perquè l’esport no és només competició: és identitat i és comunitat.

Els equips de la ciutat i del territori s’enfronten als seus respectius calendaris amb la passió de sempre i amb la responsabilitat de portar arreu el nom de Lleida. Des del bàsquet fins a l’hoquei, passant pel futbol, l’handbol, el rugbi o el vòlei, Lleida és un mosaic esportiu divers i amb un talent que creix any rere any.

La nostra ciutat i les comarques de Ponent són un referent en esport femení. L’AEM, que juga a la segona categoria estatal de futbol, és orgull de ciutat i enguany les veurem al Camp d’Esports. El Vila-sana ha portat l’hoquei patins femení a la màxima categoria estatal i a Europa, i ja poden presumir d’haver-se proclamat campiones del món. L’ascens de les noies d’handbol del Lleida HC que enguany competiran a Or, o l’hoquei femení del Llista Blava, que ha assolit la Primera Catalana –sense el reconeixement que mereixeria per part del govern del PSC. I del Robles Lleida on les jugadores han demostrat la seva vàlua i caràcter a la pista i també fora d’ella. A més, cada cop són més les nenes que s’incorporen a clubs de bàsquet, vòlei o gimnàstica, trencant estereotips i obrint camins.

També cal destacar l’esport inclusiu i adaptat, amb entitats que fan possible que persones amb discapacitat gaudeixin de l’activitat física i es preparin per la competició. Cal que l’administració posi els recursos necessaris perquè aquests esportistes puguin competir en igualtat de condicions i perquè les nostres ciutats siguin realment accessibles.

Els centenars de nens i nenes que cada setmana omplen camps, pistes i pavellons són la millor prova que l’esport de base és viu i té futur. En aquest entorn, els joves no només practiquen activitat física, sinó que també tenen l’oportunitat d’aprendre actituds que els acompanyaran al llarg de la vida: la importància de l’esforç, la capacitat de treballar en equip, el respecte pels altres o la constància. L’esport de base és, en definitiva, una escola de ciutadania que cal protegir, dotar de recursos i reconèixer.

Si parlem d’orgull col·lectiu, és obligat mirar al Lleida CF, l’equip de la ciutat, que inicia una nova temporada a Tercera RFEF amb una resposta entusiasta de l’afició i amb l’objectiu d’arribar als 3.000 socis tot i els obstacles i dificultats per part del govern municipal.

Lleida és també ciutat ACB, amb l’Hiopos Lleida consolidant el seu projecte a l’elit del bàsquet. És ciutat de vòlei, amb el Rodi Balàfia competint un any més a la màxima categoria i el CECELL amb més d’un centenar d’esportistes lluitant per recuperar la categoria. És ciutat d’hoquei, amb el Lleida Llista Blava, que manté viva la tradició històrica d’aquest esport i que, per primera vegada, acollirà la Lliga Catalana a casa nostra; i també del futbol sala, amb el Futsal Lleida mantenint la categoria i l’ascens del Pardinyes.

A més, no podem oblidar les disciplines individuals que situen Lleida al mapa europeu i mundial. L’atletisme, amb referents com el Bernat Erta, la Carla Cagigos o la Berta Segura; la natació, amb l’Emma Carrasco; el ciclisme amb l’Iris Gómez, el tenis amb les germanes Teixidó; la petanca amb Maria Artacho i Elena Castillo, la Nunci Rodríguez i el Pepe Triquell al club de tir, i un llarg etcètera. I encara hi ha moltes més entitats, clubs i esportistes individuals que mereixerien menció i que, de fet, requeririen tot un bon grapat de paràgrafs per ser citats com cal.

L’esport és una eina capaç de resoldre conflictes socials, d’integrar persones i col·lectius, d’empoderar joves i de generar noves oportunitats per a tothom. Si sabem cuidar-lo i fer-ne una aposta de ciutat, l’esport serà un dels motors més potents per construir una Lleida més cohesionada, més inclusiva i més orgullosa d’ella mateixa.