Menys focs i més acords

Els incendis que hem patit han derivat, com en totes les emergències que tenim, en picabaralles i “focs polítics”. Aquests focs polítics permanents s’haurien d’evitar. Com pot ser que els nostres partits polítics estiguin sempre a matadegolla? No s’han assabentat que avui les majories parlamentàries no són possibles i que, per tant, s’ha d’arribar a consens amb els temes importants i generals? No veuen que la gent està cansada d’aquesta situació i volen pactes entre partits per anar caminant en la convivència i en el desenvolupament del país?

No m’estranya gens que en la darrera enquesta sobre quins són els problemes de la ciutadania, surti com a primer problema destacat “la política” amb un 41% de ciutadans preocupats, seguit després en percentatges menors l’habitatge (15%), l’economia (12%), la corrupció, l’atur, la immigració... És lamentable que “la política” (i els polítics) surti com la principal preocupació, quan hauria de ser la solució dels problemes que té la nostra societat.

Els polítics a nivell “no local” pensen massa amb la seva cadira i amb els vots de les properes eleccions. No pensen com solucionar els problemes del moment i arribar a consensos necessaris. Està clar que el sistema democràtic s’organitza amb els partits polítics però caldria partits més flexibles, més dialogants i no tan enfadats entre ells.

La ciutadania no vol eleccions cada dia ni esbroncades permanents. Desitja que els partits polítics arribin a acords en qüestions que preocupen la societat. Després, una vegada esgotat el període de la legislatura, ja votarà cada un el que cregui més convenient.

Els partits polítics haurien de posar-se les piles per arribar a pactes en temes importants com són els pressupostos anuals, les polítiques bàsiques d’immigració, el control de la corrupció, el retorn dels amnistiats, el finançament dels territoris, l’habitatge, la coordinació de les emergències (inundacions, incendis...), el canvi climàtic, etc. Pot ser utòpic demanar que arribin a acords en aquestes qüestions, però són de vital importància per a la societat, principalment ara que cap partit té, ni tindrà, majories parlamentàries. Els partits haurien de tenir el compromís de no poder-se aixecar de la taula sense arribar amb consensos mínims dels problemes importants que afecten els ciutadans. Els polítics haurien de ser experts en la negociació com ho són els negociadors dels convenis laborals que sempre arriben a acords.

Posarem uns exemples de la necessitat d’acords concrets. En totes les emergències hem vist manca de coordinació. És cert que les competències estatals i autonòmiques estan definides però caldria tenir clar que davant situacions d’emergències és necessari una coordinació des del minut u entre tots els recursos autonòmics i estatals, amb un comandament competent format amb personal tècnic qualificat que coordini aquests recursos. Menys bronques entre partits i més gestió coordinada. I després més acords consensuats sobre les mesures preventives, ajuts a concedir a les zones catastròfiques i noves situacions pel canvi climàtic.

Un altre exemple de no aconseguir acords és en la immigració i la redistribució dels menors migrats. Si es consensués aquest repartiment es podrien solucionar altres problemes vinculats. Hi ha autonomies que no volen aquest col·lectiu quan hi ha empreses situades en les seves zones rurals que estan buscant operaris. Aquests menors no acompanyats podrien fer cursets “exprés” i treballar en aquestes empreses. Tan difícil és consensuar i no mirar tant a les eleccions? I això passa amb la resta dels problemes enumerats que no hi ha manera d’arribar a acords. Cal menys “focs polítics” i més acords.