Construïm els Països Catalans

Els joves dels Països Catalans hem crescut en un estat que ens ha volgut convèncer que la idea d’un projecte nacional compartit entre els territoris de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar no era necessari. Però la construcció nacional és més necessària que mai, ja que, mentre l’Estat espanyol és manté centralista i repressiu, el nostre país pateix grans desequilibris.

Només cal mirar les dades oficials, el dèficit fiscal a Catalunya i al País Valencià ja supera els 20.000 milions d’euros anuals. A les comarques de Ponent, el desequilibri es fa encara més evident, amb un degoteig constant de joves cap a les ciutats i una manca crònica de serveis públics a les zones rurals. Aquesta situació és el resultat d’un model pensat per concentrar tot el poder polític, econòmic i cultural a Madrid, mentre es margina la resta de territoris.

En paral·lel, no podem deixar d’assenyalar que el projecte d’Espanya s’ha construït històricament sobre la violència i l’espoli. El genocidi americà –que va exterminar pobles sencers i cultures mil·lenàries– continua sent un episodi que l’Estat es resisteix a reconèixer. Aquella colonització no només va saquejar recursos, sinó que va imposar una llengua, una religió i una jerarquia que encara avui perviuen en la seva mentalitat imperial. Recordar-ho no és un exercici de rancor, sinó un acte de justícia i memòria.

És per això que cada 12 d’octubre, quan se celebra la mal anomenada Festa de la Hispanitat, hem d’alçar la veu per denunciar aquesta visió acrítica i triomfalista de la història. No hi ha res a celebrar en un dia que commemora la submissió i el patiment de pobles sencers sota el domini colonial. El nostre país ha de ser capaç de construir una memòria pròpia i solidària, basada en el respecte entre cultures i en la llibertat dels pobles per decidir el seu destí.

Davant d’això, el jovent ho tenim clar: bastim una alternativa decidida pel progrés i la justícia social, que ha de servir de fonament per a l’estratègia de l’independentisme per als propers anys.

Treballem per revertir el despoblament dels nostres pobles, enfortir el teixit associatiu per fomentar el sentiment col·lectiu i construir una alternativa real per als estudiants i treballadors, i no només a Ponent, arreu dels Països Catalans hem d’entendre que compartim una mateixa lluita: la d’un país que vol decidir el seu futur lliurement, sense repressió ni violència.

La independència i el socialisme, doncs, no són quelcom simbòlic, sinó les úniques eines útils per transformar la realitat, la nostra. Ha de ser un projecte col·lectiu en favor de tothom que vol viure amb dignitat, llibertat i esperança.

Perquè som una generació que ha après que el futur es construeix fent militància. I ho fem des de Ponent, amb tot l’orgull i amb el convenciment que el nostre poble té molt més a guanyar si la nació sencera és forta i plena de coratge.