Les 10 falsedats del pressupost de Larrosa

En política, la discrepància és legítima. El que no ho és tant és governar a cop de titular, manipulant la informació i generant alarmisme innecessari. En les darreres setmanes, l’alcalde Larrosa ha construït un relat basat en falsedats reiterades per tapar dues incapacitats evidents: la de gestionar amb rigor i la d’arribar a acords per aprovar els pressupostos. El més greu no és no haver-ho aconseguit –això passa massa sovint a totes les administracions–, sinó intentar traslladar la responsabilitat a l’oposició.

Quan s’utilitza la falsedat com a base del discurs i el populisme com a eina política, després no pot sorprendre que el debat públic es degradi. Per això, cal posar negre sobre blanc sobre què és cert i què no.

El Mercat del Pla no està en risc. Després d’anys de canvis de relat –mercat, equipament fallit, coworking empresarial–, l’alcalde acusa ara l’oposició de posar en perill un projecte que ni tan sols ha aprovat el Ple. Malgrat aquesta manera de governar a cop de decret, el seu projecte és viable ja que només requereix una aportació municipal de 47.000 €, perfectament assumible. Si no troba els diners ja l’ajudarem nosaltres a estalviar-se’ls en protocols i màrqueting. Dir el contrari és faltar a la veritat.

L’Agroliving Lab no està bloquejat pel pressupost. El problema no és pressupostari, sinó de governança. Abans de fer escarafalls, cal ordenar el Parc AgroBioTech, compartir la gestió amb les empreses, resoldre mancances estructurals i planificar amb serietat.

No s’han creat noves places d’agents de la Guàrdia Urbana. Malgrat anunciar 260 agents, el pressupost no crea ni una sola plaça nova. Les vacants existents són fruit de jubilacions i estan dotades pressupostàriament, per tant, es poden cobrir igualment amb pròrroga pressupostària. Inflar xifres no millora la seguretat.

La línia nocturna de bus no depèn del pressupost. Depèn de la manca de feina prèvia. Amb un canvi de model en la gestió es podrien haver reforçat línies clau fa anys. Qui imposa Zones de Baixes Emissions i amplia zones blaves sense participació no pot donar lliçons de mobilitat.

Els menjadors dels centres sèniors s’han anunciat sense base contractual clara. O s’està incomplint un contracte vigent, o se n’ha adjudicat un de nou sense publicitat. En qualsevol cas entraran en funcionament el 15 de gener i, dir el contrari, és una irresponsabilitat institucional que exigeix explicacions immediates.

El xalet dels Camps Elisis no ha estat mai una prioritat del Ple per davant d’altres equipaments. Mai s’ha decidit prioritzar-lo per davant de la biblioteca de Joc de la Bola. El que cal és reformular el PUOSC i fer una modificació de crèdit amb consens. Engegada una cosa, començar l’altra i ja aniríem al 2027.

El pressupost de Joventut baixa. El programa passa d’1,3 M€ a 1,16 M€. Amb menys recursos i sense lideratge polític, és evident que la joventut no és una prioritat real del govern.

Els equipaments esportius no estan en perill. Les inversions del capítol 6 es prorroguen si no s’han executat, i els recursos ja estan autoritzats i parcialment finançats per altres administracions. No hi ha cap impediment legal.

El contracte de neteja no corre risc. Està en licitació, amb reserva econòmica feta, i les ordenances fiscals ja han generat 4,2 M€ addicionals per sostenir-lo. Alarmar la ciutadania és irresponsable.

El Pla del Centre Històric és incomplet i s’ha fet sense consens. El pressupost 2026 no inclou actuacions que l’alcalde ha anunciat, ja que van a anualitats posteriors. El problema no és pressupostari, sinó de credibilitat.

Governar Lleida exigeix rigor, veritat i respecte institucional. Instal·lar-se en l’excusa permanent, exagerar, manipular dades i alimentar el relat victimista només obre la porta als populismes i allunya la ciutat del camí que realment necessita. Quan utilitzes la falsedat com a base o el populisme com a arma per arribar a les institucions, no et pots sorprendre que tot plegat et retorni com un bumerang quan governes.