Diguem sí als joves
Coordinador de la JNC Terres de Lleida i Gerent del Consell Comarcal de la Segarra
Parlem de joventut? Habitualment es parla dels joves com aquell tresor en el qual cal apostar i creure, en aquelles persones que seran el futur i per les quals cal invertir per poder avançar com a societat, però la pregunta és clara, aquesta aposta es queda en simples paraules o s’hi aposta de veritat?
A les Terres de Lleida la població jove, d’entre 15 i 29 anys segons l’Observatori Català de la Joventut, és més baixa que a la resta de Catalunya i la trobem entorn del 17%, tenint en compte que al conjunt de Lleida solament hi vivim el 5% de la població de Catalunya, unes 450.000 persones, i baixant. Això significa que mentre la població de Lleida baixa, l’èxode dels joves creix, fet que suposa tenir a Lleida una població encara més envellida que a la resta de Catalunya. Aquestes dades són preocupants i ens poden avisar de diverses coses.
Per una banda, ens evidencia que els joves de les Terres de Lleida tenim més problemes per arrelar i poder-nos quedar allà on hem nascut i allà on ens hem criat. Tenim problemes per trobar una feina digna, tenim dificultats per poder-nos moure entre els pobles i ciutats de les nostres comarques per la falta de transport públic, tenim problemes d’habitatge per la baixa oferta que hi ha arreu del territori, tenim poca oferta d’oci per poder fer xarxa i créixer com a joves, i moltes més dificultats. Per tant, què tenen les nostres terres i nosaltres com a lleidatans davant d’aquesta realitat? Tenim oportunitats.
Cal que des de les administracions públiques de tots els nivells s’aposti de veritat pels joves de forma transversal, agafant la mirada jove en totes aquelles polítiques per les quals es vulgui apostar, sigui l’àmbit que sigui, incloent aquests joves en les preses de decisions i invertint de veritat en ells. Igualment, cal que s’escolti quines són les necessitats reals que tenim, ja que si no acabem tenint unes administracions allunyades de la nostra veu.
En aquest sentit, opcions i polítiques que apostin pels joves de les Terres de Lleida i perquè es puguin emancipar sense haver de marxar del territori, poden anar encarades a impulsar un pla real que combini habitatge assequible, oportunitats laborals i una millor mobilitat. És necessari incentivar fiscalment els propietaris que destinin lloguer a joves, reforçar l’oferta i qualitat de la Formació Professional vinculada als sectors estratègics del territori i oferir ajuts a empreses que contractin talent jove. Igualment, cal que la universitat de referència a les nostres terres aposti per desenvolupar projectes i formació dins les nostres comarques, sense marxar de la província. També cal millorar les freqüències del transport públic entre pobles i ciutats mitjançant l’autobús, el transport més ràpid entre pobles i comarques i oferint unes tarifes de preus bonificades per a joves. En aquest sentit, potenciar una oferta estable d’oci, cultura i esport. Malauradament, durant aquest mandat el govern socialista no ha donat resposta a aquestes necessitats. La realitat és que la taxa d’emancipació juvenil a Catalunya continua sent molt baixa, amb només un 18% dels joves emancipats segons dades de l’Observatori Català de la Joventut, fet que evidencia que les polítiques impulsades han estat insuficients.
Igualment, cal que des del sector privat es doni oportunitat i pas als joves en les feines, empreses, negocis i a tot jove que tingui empenta i ganes de moure’s, perquè moure’s i tenir ganes de fer les coses ben fetes dona resultats per a tots i obre camí per a créixer com a territori, en cada poble i en cada ciutat. Oferir oportunitats a un jove suposa oferir oportunitats al poble on viu o a la comarca d’on és, i aquest valor és essencial. En canvi, la manca d’oportunitats suposa que la gran majoria dels joves de casa nostra hagin d’anar a altres ciutats més grans no per voluntat pròpia sinó per necessitat, i això genera que la nostra terra es vagi quedant enrere, cosa que no ens podem permetre, ja que sense els joves Lleida no té futur.
Per tot això, creguem en els joves i parlem dels joves, no com allò que volen ser sinó com allò que són avui dia. Perquè la joventut no és el futur, sinó que és i serà el present.