SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Recentment ha estat notícia el compromís del president de la Generalitat en arribar a una inversió del 6% del PIB en educació, tal com preveu la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) del 2009. Ara cal un calendari concret i saber en quines mesures concretes es plasmarà aquest increment de pressupost.

Per aquest motiu, s’ha encarregat al Consell d’Educació de Catalunya un “debat de país” sobre el model educatiu català per tal d’arribar a un ampli consens.

Tant de bo aquest debat no s’allargui més del necessari i ben aviat es pugui posar fil a l’agulla, si més no, aquí van una sèrie de mesures de fort impacte que de ben segur tindrien aquest ampli consens demanat:

Cal millorar, encara més, les condicions laborals dels docents. La professió ha de tornar a ser atractiva, respectada i valorada socialment. Està molt bé demanar requisits d’entrada i una adequada formació, però si no hi ha prou professionals a les borses de treball, això indica que encara no és una professió suficientment atractiva.

No cal una nova llei, ni llargs debats... La LEC del 2009 suposà un ampli consens que encara té recorregut i vigència: com a exemple el decret d’autonomia de centres, el de plantilles o el de direccions. És molt important blindar la normativa d’Educació a canvis de Govern, ja que la inestabilitat es trasllada als centres educatius i ens cal constància i tranquil·litat.

Necessitem recursos en forma de més docents per poder baixar les ràtios a les aules i dotacions d’altres professionals adequats al context del nostre país. No ens hem d’emmirallar en altres països amb diferents climes, estratificació socioeconòmica... No és el mateix 30 alumnes en una aula finlandesa que en una de catalana. O res a veure la diversitat en una escola d’Estònia que una de les nostres. A Catalunya cal recursos importants en l’atenció d’alumnat nouvingut, com recentment la bona mesura adoptada d’increment de dotacions d’aula d’acollida, o bé, en professionals que puguin atendre casuístiques concretes d’entorns socioeconòmics i culturals desfavorits.

També lloar el plantejament del pla Clima i que s’hi vulguin destinar recursos necessaris per a aquest tema. Reblant una mica més, cal una inversió continuada als centres educatius. No es tracta d’anar posant pegats... Cal un pla d’inversions programades a banda del pla Clima. Els centres es fan vells i unes bones instal·lacions repercuteixen en les condicions de treball i d’aprenentatge de l’alumnat.

Cal comptar amb els Equips Directius com els més potents aliats per tirar endavant mesures de millora del sistema en els centres educatius. De facto, som els representants de l’Administració als centres educatius i qui desitgem l’èxit del nostre alumnat i, per tant, del nostre centre educatiu. Necessitem la confiança de l’Administració per tenir més autonomia, per simplificar la gestió i reduir la càrrega de feina burocràtica, per poder escollir part de la nostra plantilla docent que s’adeqüi al projecte educatiu del centre, també cal que se’ns permeti disposar d’incentius (econòmics i d’altres) per poder premiar iniciatives singulars i de millora de resultats, i ens cal més reconeixement, proporcional a les responsabilitats innumerables i de diferents tipus que assumim des que aixequem la persiana al matí...

Per això, com a especialistes amb àmplia visió, esperem ser un element nuclear en aquest “debat de país”, com a responsables de tirar endavant les mesures que s’aprovin. I, si us plau, que el Consell d’Educació de Catalunya no caigui en el parany de donar protagonisme, per molt bé que parlin..., a cap ens, entitat, fundació o organisme que no entri a l’aula o en el dia a dia dels centres educatius. Si es proposen mesures aplicables, realistes i coherents han de venir d’aquells que coneixen les aules, que estan en contacte amb l’alumnat i que tracten amb les famílies.

Als Equips Directius ens hi trobaran amb la voluntat d’ajudar sense cap tipus de partidisme.

tracking