El despertar de les classes mitjanes
Cap de llista per Junts al Congrés per Lleida, el Pirineu i l’Aran
Durant molts anys, Catalunya ha estat un país d’oportunitats, amb una classe mitjana àmplia i dinàmica que representava un dels pilars del seu progrés econòmic i social. Una societat en què, a través del treball, l’esforç, la iniciativa i l’emprenedoria, qualsevol persona podia aspirar a construir-se una vida confortable i amb qualitat. Avui, però, aquest model s’està afeblint i cada vegada són més les persones que veuen com aquella aspiració s’allunya.
La realitat és difícil d’ignorar: els salaris no han crescut al mateix ritme que la inflació, el cost de l’energia continua pesant sobre les economies familiars i el preu de l’habitatge s’ha convertit en una barrera gairebé insuperable per a moltes persones. Arribar a final de mes, pagar un lloguer o plantejar-se comprar un habitatge ja no són qüestions que afectin només els col·lectius més vulnerables. També afecten treballadors, autònoms, petits empresaris, joves i famílies que, tot i tenir feina i complir amb les seves obligacions, cada vegada tenen més dificultats per mantenir el seu nivell de vida.
Davant d’aquesta situació, cal recuperar una idea fonamental: la classe mitjana no ha de ser un privilegi reservat a uns quants, sinó un objectiu assolible per a tothom. Per aconseguir-ho, necessitem polítiques que facilitin treballar, emprendre, estalviar i prosperar. Necessitem menys burocràcia, menys traves administratives i un entorn que permeti a les petites i mitjanes empreses créixer, als joves innovar i als autònoms desenvolupar la seva activitat sense haver de superar obstacles constants.
També cal una fiscalitat més justa i equilibrada. No es tracta de qüestionar la contribució de qui més té, sinó d’evitar que la pressió fiscal recaigui cada vegada més sobre les classes mitjanes i treballadores i sobre les petites empreses. Cal alleugerir aquesta càrrega i impulsar mesures que afavoreixin l’activitat econòmica, l’estalvi i l’accés a l’habitatge. La deflactació de l’IRPF, els incentius fiscals per a la compra i el lloguer d’habitatge o les mesures de suport a les pimes i al sector agrari són exemples de polítiques orientades a aquest objectiu.
El debat no hauria de ser una qüestió de blocs ideològics, sinó de prioritats. La política ha de servir per resoldre els problemes reals de les persones, no per quedar atrapada en discursos que sovint s’allunyen de les seves necessitats quotidianes. La defensa de les classes mitjanes, dels petits propietaris, dels pagesos, dels ramaders, dels autònoms i dels emprenedors ha de tornar a ocupar un lloc central en l’agenda del país.
Catalunya necessita recuperar la confiança en el treball, l’esforç i la iniciativa com a motors de progrés. Necessita que tenir una feina, obrir un negoci o estalviar per comprar un habitatge tornin a ser camins possibles per construir un futur millor.
Potser ha arribat l’hora que les classes mitjanes prenguin consciència del paper que tenen en el futur del país. El seu despertar no és només una reivindicació econòmica: és també la defensa d’un model de societat on prosperar sigui possible, on l’esforç tingui recompensa i on ningú no hagi de renunciar a un projecte de vida per culpa d’un sistema que li posa cada vegada més obstacles.