La meva primera ‘exposició’ i el projecte Dmostra a Lleida ciutat

pàgines culturals de segre

Quan dic la meva primera exposició, he fet una mica de trampa, no és del tot cert. El cert és que va ser la segona. La primera va sorgir de la publicació del llibre L’Antic Hospital de Santa Maria/Seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs l’any 2002, que la Diputació de Lleida va utilitzar com a regal institucional. L’autor va ser Antoni Conejo da Pena. El text era una adaptació de la seva tesi doctoral. A Imatge 4 ens vam encarregar de l’edició, i jo vaig fer les fotografies de nova factura. Entre les fotos a fer vaig haver de retratar totes les claus de volta de l’edifici. En veure-les, la llavors directora de l’IEI, Carme Vidalhuguet, em va comentar si quedarien bé ampliades i li vaig respondre que sí, i com a complement de la presentació del llibre es va fer una exposició amb el títol Les 16 claus de volta. Fotografies amb les 16 fotos de metre x metre repartides sota les balconades del pati, del 19 de desembre del 2002 fins al 16 de febrer del 2003.

Aquesta exposició de l’IEI, tot i ser la primera amb fotos meves, no va ser producte de la meva intenció o creativitat. Va ser un encàrrec. Jo sempre he considerat com a primera la que explico a continuació perquè l’origen és absolutament meu. De fet, per fons fotogràfic ja en podria haver fet alguna abans, però la feina i la manca d’idees no m’ho van permetre sense que jo en fos conscient. Un dia rebo una trucada, crec recordar que del Jordi V. Pou, en nom de l’Associació Fotogràfica Dmostra –de recent formació– en què se’m convida a participar en la convocatòria d’una selecció de projectes expositius. Se’m diu que si el teu era considerat d’interès i qualitat necessàries seria premiat amb el muntatge de la teva exposició en una sala d’un llistat de 17 entre institucions públiques i privades i sortiria referenciat en el catàleg de l’esdeveniment amb una ressenya curricular i alguna foto. Em va agradar la idea i li vaig dir que sí. Després vaig veure que ell mateix era el president de l’associació. Inicialment els organitzadors, com a primer plantejament, van preveure 10 exposicions. Finalment van ser 20, i d’aquí la quantitat final de sales on es van exposar.

No feia gaire que a Imatge 4 havíem fet una forta inversió en un equip professional de captura digital de gran format i d’alta resolució de la marca suïssa referencial en fotografia professional Sinar. No crec equivocar-me si afirmo que en aquell moment era el de més qualitat tècnica del mercat professional fotogràfic, destinat sobretot als sectors de la publicitat i el científic. El vaig estrenar per fer el llibre de l’IEI esmentat.

Era un moment en què la fotografia digital havia perdut vàlua i prestigi des de l’aparició de l’aplicació Photoshop per part de l’empresa Adobe. Era tòpic i habitual el comentari “ara rai, amb el Photoshop prou podeu”. Depenent de l’interlocutor responia “jo faig el que puc d’allò que voldria, ja m’agradaria poder fer el que dius”, i ho rematava dient “amb l’analògic (químic) també feia el que podia”. La ignorància és molt atrevida. El cas és que la base principal del meu projecte volia heretar la filosofia bàsica de l’analògic, però des de la càmera, i després editar l’arxiu original amb el programa digital de Sinar amb les eines de control bàsiques: lluminositat, contrast, color, enquadrament i mida de la foto. Finalment, exportar en un format compatible per imprimir, sense fer cap retoc posterior en Photoshop o en cap altra aplicació similar.

Vaig redactar el meu projecte (parlo de memòria), d’una banda, des del flux tècnic que acabo d’explicar, i de l’altra, referint-me al discurs expositiu, que consistia bàsicament a representar un tot mitjançant les seves parts. L’exposició resultant va portar el nom Retalls de quotidianitat. La componien 20 imatges en color de 45x30 cm més paspartú de detalls de la nostra segona residència familiar al poble esmentat al subtítol. El lloc que em van assignar va ser l’antic Museu Morera, a l’edifici del Roser. Va estar exposada des de l’1 d’abril fins a l’1 de juny de l’any 2003.

El pany de paret que veieu a la imatge publicada, situat a la sala del foc-menjador-cuina, va esdevenir espontàniament una espècie de panell improvisat, com aquells de suro, però sense suro i sense marc, col·locats habitualment a les cuines per posar-hi les coses a recordar. En aquest cas els usuaris penjaven allò que volien fer visible com a obra personal perenne tot i que tapés el del seu darrere. He d’agrair que respectessin en el possible les meves dues fotos de blanc i negre. Aquesta imatge obria l’exposició.

Per acabar, he d’explicar dos detalls tristos vinculats al que us he escrit. Començaré pel final, que només m’afecta a mi. La casa on està feta la foto ja no és de la meva propietat, tot i que em sap greu. Soc un amant de la muntanya en general i del Pallars Jussà en particular. L’altra, més important, és que soc del parer que, després de l’èxit assolit per Dmostra en aquesta primera convocatòria, hauria d’haver tingut continuïtat. No sé per què no en va tenir. De tota manera, sempre els estaré agraït. Van aconseguir que m’atrevís a exposar per primer cop sota la meva responsabilitat.