SEGRE

Creat:

Actualitzat:

A la comarca de les Garrigues el vent que bufa de la mar cap a terra em pentina els cabells. La marinada dels vespres en aquestes terres s’agraeix quan la xafogor de la capital de Ponent t’obliga a fugir i els balcons i les finestres obertes de bat a bat semblen parets fermades amb pany i clau on no passa ni un bri de fresca. El paisatge d’oliveres i ametllers que es barreja harmoniosament amb les olors penetrants de l’espígol i el romaní és d’una bellesa tan impressionant que sembla ben bé que ha estat beneït per la mà de Déu. Asseguren els científics que ben aviat els habitants de les grans ciutats de l’hemisferi nord del planeta esdevindran una generació sense estels degut a la contaminació lumínica i que, a tot estirar, a finals del segle XXI, només es podran veure quatre estels: Sirià, Vega, Arturo i Canopo i, si bufa el vent de cara, dues de les tres que formen la constel·lació Alfa Centauri. Però en aquest racó de món encara per descobrir, i que duri, es pot contemplar una munió d’estels que omplen tot el cel. A poc a poc la nit va guanyant terreny i llavors apareix la màgia. A la vora d’un dels marges de paret de pedra seca, una figuera amb els fruits encara verds s’enfila festejant la lluna, deixant anar una flaire que impregna el concert d’aquesta nit de divendres a la Cova dels Moros del Cogul. El grup de músics de l’Ensemble XXI format per un contrabaix, flauta i dues guitarres clàssiques reforça la melodia terapèutica del handpan, l’instrument de percussió melòdic que interpreta magistralment el músic israelià Ravid Goldschmidt, considerat el principal especialista del handpan del món. Any rere any, el Garrigues Guitar Festival pot presumir d’excel·lència a més a més d’una voluntat per difondre i projectar un territori que va veure néixer el gran mestre Emili Pujol. En una Catalunya de mirada esbiaixada on, per TV3, les nits d’estiu només existeixen als Jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell, al Castell de Peralada o al Festival de Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, festivals com el Guitar Fest són una demostració que hi ha molta més vida més enllà de la Panadella. O, com acostumava a dir el mestre Pujol: “La transcendència de les coses petites que semblen no tenir importància és sorprenent.”

tracking