El llarg viatge a Ítaca

De ben segur l’Odissea hagi estat el viatge geogràfic en la meva adolescència. En els primers poemes èpics, durant la travessia, Posidó, el deu del mar, pare de Polifem, el ciclop, es venjarà d’Ulisses i mirarà per tots els mitjans d’aconseguir que no pugui tornar a casa seva, fins al punt que desconegui el sentit de la vida. És per aquest motiu que Posidó interposa dos obstacles en el camí de l’heroi: el risc de la mort i el risc de l’oblit. Possiblement el risc de l’oblit sigui el que més preocupa Ulisses. Que l’oblidi Penèlope, la seva esposa, el seu fill Telèmac, amics i parents i fins i tot la seva casa. En el llenguatge simbòlic, el fet de ser recordat, enyorat per propis i estranys, representa el nucli principal de la vida viscuda en societat. La vida que és feta de memòria. Vivim per ser recordats perquè és precisament quan ningú no et recorda que arriba el moment de la mort. De l’exili al retorn a casa serà el tema central de la campanya de Junts. Que torni Puigdemont. El nostre president. El que va haver de fugir per no ser detingut i empresonat. Per voler acomplir el mandat del poble. El que se li havia encomanat que fes. Retornar al poble el governant legítim que els ocupants encara ara persegueixen. Per tant, la campanya de Junts es basa en un acte de justícia. De democràcia en estat pur. El candidat de Junts és en Carles Puigdemont i per aquest motiu seran ells qui en faran bandera. I tot i que els reconec la virtut, crec que és un error voler-se apropiar d’una figura institucional que ens pertany a tots. El retorn del president del nostre país és un tema de país i no pas d’afiliació política, talment com ho va ser el retorn del president Tarradellas. Un president que durant anys va fer mans i mànigues per no caure en l’oblit. Haver de triar entre un candidat qualsevol (es digui Illa o Aragonès, que no han patit cap mena de repressió i han viscut el que podríem definir com una vida política regalada) i Puigdemont, perseguit per terra, mar i aire, fa de mal fer i de mal dir. I el combat polític serà també molt desigual. El partit de Junts apel·larà directament als sentiments, a les mocions, al cor, jugant amb la dualitat del Puigdemont heroi, salvador de la pàtria, alhora que la víctima d’un sistema repressor que ofega Catalunya. La resta de candidats s’hauran de barallar per trobar la seva zona de confort, que serà prou complicada per al socialista i per al republicà, ambdós amb molta merda a les sabates.