Procés de deconstrucció

En el saló gran del Palau Marc, la seu del Departament de Cultura de la Generalitat, es conserva un gran armari de pinyonet que fou la llibreria del gran filòleg i poeta Marià Aguiló que ell mateix va dissenyar per atresorar les obres de literatura catalana que col·leccionava i que va anomenar “l’estoig de literatura catalana”. Al frontal de la llibreria hi va fer gravar una màxima que servís de consell per a les futures generacions: “Remembra lo passat, ordena lo present, proveeix al esdevenidor”, tot i que l’objectiu va ser bastir els fonaments d’una biblioteca de país que ha estat una de les col·leccions privades més importants de Catalunya. Construir un edifici a poc a poc, pas a pas, maó a maó, com els camins que es fan amb les molletes de pa sec, és un treball totèmic, impagable. En canvi, quan la voluntat de desfer, d’enderrocar, de fer desaparèixer la feina feta durant anys s’entossudeix a colpejar els fonaments, la casa trontolla de dalt a baix amb el perill real d’un enfonsament imminent. Què coi està passant a TV3, la televisió nacional de Catalunya? És evident que davant d’aquesta davallada de qualitat en la programació i darrere de les notícies tendencioses que dominen els informatius, hi ha una voluntat política explícita per part de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el Consell de l’Audiovisual que semblen haver emmudit davant d’aquest despropòsit que, si ningú no hi posa remei, amenaça seriosament uns mitjans públics que, per un país sense estat, són imprescindibles. En una entrevista de ja fa una bona pila d’anys a l’Alfred Rodríguez Pico, el meteoròleg més famós de la televisió catalana, aquest afirmava que TV3 i Catalunya Ràdio havien estat creades amb un sentit inequívoc d’identitat nacional i que, per aquest motiu, la identificació d’aquests mitjans amb el país era total. No crec pas que en aquests moments puguem assegurar el mateix sinó que, més aviat, estem arribant a convertir en realitat els somnis més humits de José María Calviño, el nefast director de RTVE, nomenat pel primer govern de Felipe González, tan bon punt aquest guanyà les eleccions espanyoles de l’any 1982, ben conegut per la seva incontinència verbal i que, empès pel seu anticatalanisme, va dir que la Televisió de Catalunya havia de ser una televisió antropològica.