El col·lapse

El llibre La France qui tombe de l’assagista Nicolas Baverez es va convertir en molts pocs mesos en un document atrevit, sense filtres, que posava França davant del mirall. El sacseig que va produir en la societat francesa va iniciar un debat públic a partir d’una radiografia que evidenciava una França incapaç d’adaptar-se a una nova realitat creada a partir dels seus propis errors en un camí que feia baixada, farcit de pendents i rocams que l’abocava a un declivi estatal del qual encara no s’ha sabut refer. El títol, intel·ligentment creat a manera de metàfora que expressa literalment una cosa per a manifestar-ne una altra que tingui una certa semblança amb aquella. Un país que cau, que s’enfonsa de cop però què, sorprenentment, es va desplomant a poc a poc, lentament, degut a la seva sostinguda incapacitat de saber-se mantenir a peu dret. I aquesta sensació d’un país erosionat, desgastat i corroït és avui més vigent que mai a Catalunya. Un sentiment que ens aclapara, que ens deixa despullats enmig d’una munió d’incompetents incapaços de resoldre el nostre dia a dia que nosaltres, com xais esporuguits, acceptem amb resignació i impotència amb l’absolut convenciment que no hi ha res a fer. El Col·lapse és una sèrie de televisió francesa que alerta d’una conjunció fatal de factors polítics, sanitaris, mediambientals i energètics com a agents destructors de la societat. Aquí a Catalunya, amb aquesta dèria nostra d’amagar el cap sota l’ala, del Col·lapse, una paraula que etimològicament ens aboca a la caiguda, a l’ensorrada, n’hem fet un programa de televisió, un refugi per parlar i escoltar-nos amb música, humor i entrevistes presentat per Jordi González i produït per La Manchester. Doncs tots tips. El caos que estem vivint aquests darrers dies per quatre gotes mal comptades si comparem amb països endreçats on la pluja, el vent i la neu són el pa de cada dia, ha demostrat, una vegada més, que estem deixats de la mà de Déu. Mentre aquesta noieta de la Paneque elevada a la categoria de Consellera de Territori i portaveu de l’executiu es queda tan ampla dient que “el Govern ha fet el que havia de fer”, el país continua col·lapsat deixant abandonats a la seva dissort els ciutadans que, si us plau per força, els paguen el sou.