Catalunya versus Euskadi
Us proposo un joc força interessant. Al País Basc li traiem el concert econòmic i l’enviem de patac al pou fosc del règim comú i a Catalunya li donem el concert com el que actualment gaudeixen els bascos amb les modificacions corresponents a la realitat catalana de població, PIB, ingressos, despeses i necessitats. No estem parlant de diners sinó de bescanviar el sistema. El primer que passaria és que el País Basc deixaria de cop i volta de recaptar directament els impostos i descobriria l’entortolligat laberint de la més alta tradició administrativa espanyola: Paga primer i després comença a preguntar quan t’arribaran els diners. Ongi etorri euskaldunok al pervers món de la calculadora autonòmica! En canvi Catalunya recaptaria els impostos generats pels catalans i pagaria a l’Estat els serveis que aquest li prestés. I aquí s’inicia la part més interessant de l’experiment. Agafeu-vos a la cadira i premeu el botó. Deixem passar uns anys... i en el cas que Euskadi, ara al règim comú, mantingués exactament la mateixa capacitat d’inversió, podríem arribar a la conclusió que el concert basc no és tan important, però si any rere any anés perdent marge d’actuació podríem començar a concloure que hi ha alguna falla en això que s’anomena “eficiència basca”. I si, paral·lelament, Catalunya, amb el concert, anés guanyant capacitat d’inversió en infraestructures, sanitat, educació, habitatge i en tots els etcèteres que hi vulgueu afegir, es faria evident que qui controla els recursos de tota la capacitat de decidir i qui controla els seus ingressos té més capacitat per actuar. Mentre els bascos s’haurien d’acostumar a fer cua per cobrar una part dels impostos que generen al mateix temps que descobririen que la paciència també és una competència autonòmica, els catalans deixaríem d’escoltar l’eterna cantarella de “no hi ha diners”. Quan el joc gairebé és a punt d’acabar i les cartes ja estan totes de boca cap amunt sobre la taula, queda encara una pregunta que no deixa de ser retòrica perquè es respon per ella mateixa: Catalunya disposa d’unes regles que li permeten decidir directament sobre una part molt important dels recursos que genera la seva economia? I la setmana vinent jugarem a un altre joc. Rodalies versus Euskotren.