El Jaume es jubila
Al novembre de 1976, en plena Transició democràtica, la llibreria La Noguera de Balaguer es va traslladar al carrer Major i Jaume Casals va decidir fer-se’n càrrec. L’establiment havia estat fundat pel polític i activista balaguerí Josep Espar Ticó i originalment s’havia inaugurat al carrer Sant Josep. Aquest 2026, cinc dècades després, el Jaume diu que es jubila. Han estat 50 anys darrere el taulell, és a dir, observant de primera mà els canvis literaris, culturals i socials que ha anat experimentant el país. Als seus 81 anys, el Jaume abaixarà la persiana per darrera vegada i aquells que el visitàvem sovint perdrem un llibreter de capçalera. Aquell que de forma discreta i humil, mentre tu remenaves per la taula on hi tenia exposades les darreres novetats, et deia: “Aquest està bé.” I, sense dubtar-ho, el compraves. Perquè ell, assegut a un petit tamboret, anava llegint i despatxant. I jo, que sempre he pensat que comprar un llibre per Internet és antinatural, m’agradava anar a buscar els llibres a casa seva. Un dels darrers que vaig comprar va ser El retorn de Rovelló, de Josep Vallverdú, publicat recentment per La Galera. Hi vaig anar per mirar alguns llibres tot esperant que la soca de casa fos generosa en aquest sentit i, mentre li demanava el llibre del nostre centenari més il·lustre, el Jaume em va dir: “Al mes de gener tanco.” Sap greu perdre un llibreter que, entre cobertes i caixes, ha treballat incansablement per la nostra llengua i cultura. Perquè ell aixecava la persiana amb el compromís d’oferir-nos literatura i amb el convenciment que així contribuïa a crear una societat més crítica i honesta. Ell, que va fer créixer aquest negoci durant els primers anys de la democràcia, sap que la cultura ens fa més lliures. Quan vaig saber que el Jaume plegava, vaig arribar a casa, vaig mirar la meva prestatgeria i vaig anant repassant tots els títols que sabia, del cert, que els havia comprat a La Noguera. Ara els buscaré en altres llibreries de confiança, però també sabrà greu passar pel carrer Major i veure que hi ha un local a les fosques perquè ningú ha volgut mantenir la gran tasca feta ininterrompudament durant aquest darrers 50 anys. Bona i merescuda jubilació, Jaume. I que les bones lectures ens segueixin acompanyant.
