Una nova vida
Recordo que, pocs dies abans de ser mare, tothom que em veia amb la panxa ja crescuda em deia: “Aprofita que després tot canvia. Comença una nova vida.” De vegades, pensava que determinats missatges semblaven massa apocalíptics. I alguns us puc ben assegurar que ho eren. Perquè, evidentment, quan arriba una criatura tot canvia, però la vida és un camí que ens obliga a anar-nos adaptant. Sempre i en moltes circumstàncies. I l’alegria de l’arribada de la Queralt i els moments de bogeria o felicitat compartits amb ella són difícilment substituïbles. Tot i així, crec que, malgrat que només té 20 mesos, hi ha records dels seus primers dies de vida que em queden ja lluny. Tot és molt intens i, com ja sabeu, tot passa massa ràpid. Però aquests dies he tingut la sensació de reviure sensacions i emocions. El 4 d’abril va néixer la meva neboda Júlia, filla de la meva germana Laura i el meu cunyat Andrei, i aquella felicitat desmesurada va tornar a esclatar. De fet, un dels moments més especials va ser quan la meva filla va veure-la per primera vegada. Si als grans ja ens sembla màgic i extraordinari, imagineu per a una nena que tot just està començant a descobrir el món. Aquella cara de sorpresa, aquell primer somriure, aquell petó i aquella innocència tan expressiva. I veure com els meus pares, els padrins de les dues petites, no podien amagar l’emoció.
Quan neix un infant sembla com si determinades emocions es reordenessin i el temps, per uns moments, pren una altra dimensió. Perquè als pares ara potser els ha canviat la vida, però tindran la sort de descobrir i gaudir de molts moments per primera vegada. Aprofiteu-los, exprimiu-los, feu moltes fotografies per retenir els instants i, sempre que puguem, els tiets i la Queralt us acompanyarem, us ajudarem i gaudirem amb vosaltres. Una nova vida s’obre camí i, malgrat que el món potser està cada dia més enrevessat, hi ha motius per seguir aprofitant el present i per projectar el futur de les noves generacions. Benvinguda, estimada Júlia.