Abans de vacances

Unes setmanes abans de vacances, com passa també a finals d’any, sembla que tot s’acceleri. Quan dic vacances, penso en l’agost, perquè sembla que gairebé s’ha convertit en un mes inhàbil. Per això, les setmanes prèvies, les agendes estan desbordades i tot es torna molt urgent. Com si el món s’hagués d’aturar si no deixem determinades coses resoltes. Correus, reunions que no poden esperar, trucades que s’han d’atendre abans que tothom “desaparegui”. Però, en realitat, no tot s’atura al mes d’agost, ni tothom pot fer vacances.

Tot i així, hem instaurat una inèrcia que ens obliga a córrer més que mai i a voler-ho deixar tot tancat. I si ja arrosseguem el cansament acumulat dels altres onze mesos de l’any, tot esdevé encara més feixuc. Perquè tots necessitem, en algun moment, aturar-nos uns dies, gaudir de les vacances, desconnectar de les rutines, viure sense notificacions ni horaris. Per això, abans de vacances potser caldria assumir que no tot quedarà enllestit. Que el món no s’atura, ni s’ensorra i que arribarà el mes de setembre i podrem reprendre tot allò que hagi quedat pendent.

Perquè mentre en alguns llocs o sectors professionals durant l’agost es baixa la persiana, en d’altres es treballa fins i tot amb més intensitat, com és el cas de l’hostaleria o el turisme. És a dir, realment, tot segueix funcionant encara que a ritmes diferents. De fet, com va escriure Miquel Martí i Pol, tot es podria resumir així: “Ara és l’estiu, l’estiu massís i una mica absurd però intensament bell, que arriba sobtadament una nit qualsevol de principis de juny i que se’n va, també sobtadament, una nit qualsevol de finals de setembre.”

Durant el mes de juliol, mentre resolem les coses pendents i intentem tancar determinats projectes, hauríem de buscar espais per gaudir d’aquell gelat, d’aquella conversa a la fresca, d’aquell sopar improvisat o d’una capbussada a la piscina per fugir de la calor més infernal. Petits moments que ens ajuden a trencar la inèrcia de la pressa. Perquè l’estiu, aquella estació que voldríem viure amb més calma i menys exigències, també s’escola massa de pressa. Perquè l’estiu, com deia Martí i Pol, arriba i se’n va gairebé sense avisar. I potser, enmig de tanta pressa, el més important és no pretendre arribar a tot.