SEGRE

Creat:

Actualitzat:

El millor de passar per La Setmana del Llibre en català, a Barcelona, és poder convertir la visita en una cadena de converses breus. Mentre passeges entre les casetes, vas saludant editors, autors o llibreters. A cada parada hi pots trobar una cara coneguda amb qui xerrar una estona. De fet, la tarda que hi vaig anar, només arribar, ens vam abraçar amb l’Anna Punsoda. Ella, de la Segarra; jo, de la Noguera. “M’acabo d’escapar un moment per anar a comprar quatre llibres als nens”, em va dir. I jo li vaig respondre que precisament anava a fer el mateix. “Ja tinc localitzat quin vull per a la meva.” En només uns minuts vam acabar parlant de totes les nostres cabòries: de com intentem conciliar, dels equilibris quotidians i de com passen de ràpid els anys.

Pocs minuts després, enmig de la gentada, vaig veure que l’editora targarina Laura Baena em saludava de lluny. Li vaig tornar el somriure. I en aquell moment vaig pensar que aquesta és una de les grans virtuts de La Setmana: poder saludar a amics i coneguts i tenir la sensació de sentir-t’hi com a casa.

A La Setmana no hi anem només a buscar llibres, també hi volem saludar cares conegudes. Persones amb qui compartir lectures, converses o, simplement, una determinada manera d’entendre la cultura i el país.

Però el millor de la meva passejada per La Setmana va ser una llarga conversa amb l’escriptor Pep Coll. Parlar amb ell és endinsar-se en un univers on la literatura dialoga constantment amb la memòria i el paisatge. És parlar del Pallars, de la saviesa dels padrins, del poder de les paraules i de la connexió entre territori i identitat.

Quanta falta ens fa perdre el temps parlant sense pressa, deixant-nos portar per la curiositat. Potser aquest és el veritable luxe que ofereix La Setmana del Llibre en Català: recordar-nos que la cultura continua sent, sobretot, una conversa entre persones. Que no ens faltin mai els llibres, però sobretot els diàlegs que neixen al seu voltant. Ens retrobem al Sant Miquel de les Lletres. De Barcelona a Lleida. Canvia el lloc, però no les ganes de passejar, xerrar i comprar llibres. Hem de mantenir vius els espais on els llibres són encara l’excusa ideal per conversar.

tracking