La gàbia d'or

La majoria de nosaltres vivim dins d’una gàbia d’or que ens hem anat construint amb el pas del temps. Una gàbia dins la qual ens sentim còmodes i ens serveix d’aixopluc davant les inclemències del dia a dia.

Vivim dins de la nostra gàbia d’or, la nostra zona de confort, que ens fa la vida més senzilla, però que a la vegada no ens permet evolucionar. Si realment volem progressar –i que cadascú descrigui què significa per ell progressar–, cal sortir de la zona de confort, trencar la nostra gàbia d’or, i començar a explorar nous espais fora de la rutina en què ens sentim segurs, però que no ens aporta cap incentiu.

En un primer moment ens trobarem desubicats, en zones inhòspites que la nostra ment havia catalogat com a potencialment insegures, però que ens permetran guanyar autoconfiança, creativitat i seguretat en nosaltres mateixos. Per això és important fer partícips les persones del nostre entorn i configurar el nostre Sanedrí, gent de la nostra confiança, siguin d’on siguin, d’Igualada o de la Pobla de Claramunt, de Palamós o de Sant Joan de Mollet, de Vinaròs o de Brussel·les, de Castelló o de Mainz, de Maials o de Lleida. Allò veritablement important és l’acompanyament que ens donen, la xarxa que mai ens fallarà.

En el procés d’alliberar-nos de la nostra gàbia d’or és interessant escriure tot el que ens preocupa i les oportunitats que ens van sorgint, com si es tractés d’un Talmud que ens servirà de guia al llarg del camí.

Si som capaços de fer el pas, d’anticipar- nos a les excuses que ens posarem per seguir acceptant la comoditat i la gàbia d’or, llavors, i només llavors, estarem preparats per endinsar-nos en un nou món ple de possibilitats que farà que el nostre jo s’elevi per sobre de nosaltres mateixos i ens permeti créixer personalment i professionalment en aquest procés intens de cerca de la millora continuada.