Mansplainers no, gràcies

Em desperto amb la notícia del Col·legi d’Economistes que diu que en professions com la de metge, advocat o enginyer, les dones cobren un 30% menys que els homes. Es justifica en el fet que les dones acostumen a ocupar càrrecs de menys responsabilitat i que tenen més contractes a temps parcial per tenir cura de la família. Segueixo. L’ONU adverteix que la igualtat entre homes i dones no s’assolirà abans de 300 anys, ja que hi ha molts indrets del món on els drets de les dones estan sota amenaça.

Aquest mes de març ens vestim de lila i organitzem actes per lloar les poques dones (cada vegada més) que estan al capdavant d’organitzacions i institucions i per reivindicar que sí que ens mereixem ocupar aquests llocs que tant costen d’assolir. Darrerament, estem aprenent moltes paraules importades de l’anglès, com mansplaining o gaslighting, que no fan més que aportar sentit a actituds d’homes amb què menystenen les dones des d’una actitud de superioritat, que fa que sigui molt difícil revertir creences arrelades en les ments de molts homes –i algunes dones– perquè les dones puguem ser considerades com a iguals en un mateix discurs. Per sort, i malgrat que vivim en una societat més polaritzada, també hi ha moltes dones, i moltes d’elles joves, que obren camí i ens donen lliçons cada dia.

Sempre he pensat que tenim molt per aprendre dels nostres predecessors, però quant n’hem d’aprendre també de les noves generacions que naturalitzen situacions quotidianes en què avui hi ha rols a la inversa de com quan les que ja tenim cabells blancs vivíem quan érem petites. Dones lleidatanes, les que esteu al capdavant i les que encara no, gràcies per empènyer i per obrir camí per poder escurçar l’estadística esgarrifosa de les Nacions Unides.