Marta Barcala: "La meva generació aporta als negocis gestió digital i compres en línia"

Marta, els teus orígens professionals van lligats a moments durs familiars. Ens ho pots explicar?

El meu pare feia uns anys que estava de baixa, ja que havia patit diversos infarts cerebrals, mentre a finals del 2009 a la meva mare li van diagnosticar càncer de còlon en estat avançat. A principis de l’any 2010 vaig decidir tornar de Barcelona per estar al seu costat i ajudar-los a portar el negoci familiar. Per desgràcia, la meva mare va morir l’any següent i el pare ho va fer un any després. Emocionalment, va ser un cop molt dur, i amb vint-i-set anys em vaig quedar al capdavant de l’administració de loteria familiar.

Has trencat tots els esquemes de la continuïtat dels projectes familiars i ja vas per la quarta generació

El meu besavi va iniciar el negoci l’any 1961 i m’omple d’orgull poder dir que soc la quarta generació al capdavant de l’Administració de Loteries Barcala, la número 1 de Mollerussa.

Quin és el secret?

Posar-hi moltes ganes, treballar moltes i moltes hores per tenir-ho tot controlat. Saber delegar i envoltar-se de bona gent també és molt important.

La teva proposta és la de consolidar i professionalitzar el negoci?

Personalment, crec que he anat adaptant el negoci a les necessitats del client, guanyant comoditat invertint en l’espai, actualitzant els sistemes de gestió per fer-ho més àgil i segur, amb el portal de venda en línia, per exemple. Igualment, també ho he adaptat a les meves necessitats, ja que soc mare de dos petits i formo part de la seva vida.

Quants treballadors sou a l’administració?

Som tres persones a l’equip i totes sabem fer totes les feines perquè són clares i estan protocol·litzades. D’aquesta manera ens podem cobrir les vacances i afavorir tant la conciliació familiar com la flexibilitat personal.

Compagines el teu negoci amb la teva altra passió i professió, que és el disseny d’espais. Com ho fas per trobar l’equilibri? El disseny sempre ha sigut la meva passió. Vaig estudiar Disseny d’Interiors a l’escola BAU de Barcelona, i encara que tingui negoci propi o familiar, a poc a poc he anat trobant moments, temps i hores per poder-m’hi dedicar, cosa que quan vaig tornar de Barcelona em semblava impossible.

Reconnectar amb la passió

Sí, i això va ser durant la pandèmia i l’aturada de tot, quan vaig trobar els moments per dedicar-me a la meva emprenedoria personal. Va ser quan vaig trobar les hores per poder fer un projecte d’interiorisme important per a una parella d’amics. Vaig reconnectar amb el que és la meva passió, la meva professió i la vocació de servir als altres a través de les emocions que desperta un espai.

Així, portes un negoci familiar, un negoci personal i una vida familiar plena. Ens deixem alguna cosa?

Vaig en una contínua cerca de l’equilibri, ja que la feina no ho pot ser tot. Cal trobar temps per a un mateix, per poder entrenar i fer esport o per anar a comprar sense presses, per exemple.

I la vida familiar?

La família i els amics són un pilar fonamental. Per això, la necessitat de conciliació que jo demano també la té tota la gent amb qui treballo. Per això hem de lluitar per aconseguir millors condicions laborals que ens permetin gaudir de la vida. Tornem al projecte de disseny d’interiors.

Quines previsions tens?

Actualment, la feina pendent que tinc són les xarxes socials, tenir-hi més i millor presència. Aquest any vull treballar amb la comunicació de la meua marca.

I pel que fa a serveis?

Pel que fa als serveis, vull incloure un paquet d’assessorament en línia, ja que moltes vegades la gent em pregunta coses vinculades al disseny d’interiors: com faries això o allò, com pintaries, com creus que quedaria millor... Amb aquesta assessoria, crec que des de casa puc ajudar a resoldre dubtes de forma còmoda i pràctica.

Algun consell per als joves a l’hora d’engegar un projecte i sortir d’una zona de confort com pot ser seguir un negoci familiar?

Confia. Treballa intensament. No decaiguis, que demà serà un altre dia i quan costi aixecar el cap recorda sempre per què vas començar. La clau és creure amb el que fas i tenir molta, molta passió.