La piràmide invertida d'alimentació de Donald Trump: nutricionistes lleidatanes reaccionen a la proposta que divideix als experts

El passat 8 de gener el polèmic secretari de Salut dels Estats Units, Robert Francis Kennedy Jr., mà dreta de Trump i defensor de la "ineficàcia" de les vacunes, va provocar un terratrèmol d'opinions després del seu nou anunci: una nova piràmide dels aliments. La notícia, aquest cop, no era només que la posessin cap per avall, sinó que va ser objecte de moltes opinions la posició de certs aliments dins del triangle: la carn vermella i els làctics, a dalt de tot, ocupant la part més important de la composició juntament amb les verdures.

La controvèrsia apareix perquè, des del 1991, quan es publica la primera piràmide dels aliments (la que tots coneixem, amb els cereals a baix i els refrescos i snacks a dalt de tot) fins ara, passant per guies com el 'Plat de Harvard' totes les guies d'aliments, per molt que se centrin en els productes de cada país on es fa, sempre havia prioritzat molt poc els aliments com la carn vermella o els làctics, que porten un gran component de greixos saturats.

Aquest canvi radical de la manera de veure l'alimentació del govern dels EUA ha portat a molta gent, com la dietista i nutricionista pediàtrica lleidatana Naila Martínez, a pensar que aquesta piràmide invertida neix de certes pressions de les grans empreses dels Estats Units. "La guia oficial que ha sortit juntament amb la piràmide dona instruccions alineades amb el que recomanem els experts, però després a la seua representació, la piràmide, el govern ha decidit posar-hi els làctics i la carn roja, que porten molts greixos saturats, a dalt de tot sota el lema 'Menjar real', en comptes d'aliments també rics en proteïna i amb menys greixos saturats com els llegums. [...] No sé fins a quin punt les grans empreses dels EUA poden esbiaixar l'administració, però espero que a llocs com els menjadors escolars d'allà hi segueixin les recomanacions de la guia, i no solament de la piràmide".

Per altra banda, la dietista-nutricionista i fisioterapeuta lleidatana Georgina Dolcet, amb un enfocament des de la PNIE clínica (psiconeuroimmunoendocrinologia clínica), aplaudeix la decisió perquè exposa la importància del consum d’aliments "reals". Assegura que "durant molts anys s’ha demonitzat la proteïna d’origen animal i s’ha normalitzat el consum diari de cereals i altres aliments processats en la nostra alimentació".

Tot i així, insisteix que, a nivell de proteïna animal, "cal diferenciar entre els embotits o les carns processades i la carn d’origen animal, ja sigui pollastre, conill o vedella, així com incloure dins de la ingesta proteica el peix, el marisc i els ous". Alhora, en l’àmbit dels làctics, recomanaria "consumir-ne de manera molt més ocasional i en forma de productes fermentats —i, si poden ser de cabra o d’ovella, molt millor—, ja que contenen menys caseïna, una proteïna inflamatòria per al nostre intestí, i que en el nostre dia a dia podem arribar a consumir en excés".

Dolcet també defensa el consum de proteïna animal per la seva "biodisponibilitat en relació amb la proteïna vegetal", a més del fet que aquesta pot resultar "indigesta en moltes persones a causa de la lectina, una proteïna present en les llegums que forma part del sistema de defensa vegetal". És per això que, de vegades, "quan consumim lleguminoses ens podem sentir més inflamats, amb gasos i malestar digestiu", explica Dolcet. Tot i així, insisteix que "cal individualitzar cada cas, ja que hi ha persones que les toleren bé o que segueixen una alimentació vegetariana o vegana, i en aquests casos caldria incorporar-les".

La nutricionista també destaca de manera favorable, alhora, la presència dels greixos en la piràmide, com l’oli d’oliva verge extra, els fruits secs o el peix blau, així com dels hidrats de carboni en forma de tubercles, hortalisses, fruita i verdura, "que haurien d’acompanyar la proteïna". Tot i això, explica que "l’alimentació s’ha d’individualitzar sempre, entenent el context vital de cada persona; per aquesta raó, cal conèixer i escoltar el nostre cos i, en cas de necessitat, buscar l’acompanyament adient", conclou Dolcet.

Les dues nutricionistes, però, sí que es posen d'acord en la falta d'aigua mineral a la piràmide, beguda essencial per a tothom. "També hi faltaria tota la part de gestió emocional, l'exercici físic, i de la importància de cuidar els bioritmes, així com d'un descans regenerador que és tan important o més important com una bona alimentació", assegura Dolcet.

Martínez, en canvi, posa el focus a casa nostra. "És important destacar que aquesta llista és dels Estats Units, que es regeixen pel seu propi sistema. Aquí, tant l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) com l'Agència de Salut Pública de Catalunya estan adaptades a la nostra dieta (com amb l'oli d'oliva verge extra, que tant produïm aquí) i són les que hauríem de seguir. Els nutricionistes, en general, ens hem indignat per la piràmide invertida dels EUA i s'ha fet viral, però més enllà de l'anècdota, aquí no n'hauriem de fer cas".