Nou menors de Lleida, ingressats al córrer risc la seua vida per anorèxics

Sis adolescents i tres nens de Ponent que pateixen anorèxia o bulímia han hagut de ser ingressats a l’hospital l’últim any perquè la seua vida corria perill si no es duia a terme una intervenció intensiva. La gran majoria són noies, sis tenien al voltant de 16 anys i els tres restants, entre 7 i 10. Tots van ser derivats des de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària del Centre de Salud Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de l’Hospital Sant Joan de Déu de Lleida a centres hospitalaris especialitzats de Barcelona. “Són casos greus en els quals cal actuar així per revertir la situació perquè no s’ha aconseguit canviar la conducta en el menor a nivell ambulatori o d’hospital de dia. I si el pes és massa baix existeix un risc vital”, apunten Maria López i Blanca Manzano, infermera i psicòloga clínica, respectivament, de la unitat.

La xifra de menors de Lleida en aquesta situació que han hagut de ser ingressats és similar en els últims anys, així com la de nens i adolescents atesos en aquesta unitat del CSMIJ de Lleida. Tanmateix, sí que està descendint l’edat en la qual apareixen aquests trastorns. “L’anorèxia sol iniciar-se entre els 14 i els 16 anys, però estem veient casos en nens de 7 a 10 que deixen de menjar perquè no volen veure’s grassos”, explica López.

Entre els factors que explicarien aquest descens en l’edat, des de la unitat apunten a canvis de dinàmiques familiars i de models de vida que fa que els menors passin més hores sols a casa, la qual cosa trastoca hàbits alimentaris, ja que, per exemple, se sopa més tard i pitjor. Tampoc es poden obviar les xarxes socials, que han convertit en una obsessió sortir bé a les fotografies per tenir més likes. La moda, un malestar físic en l’adolescència, una mala adaptació a l’institut o assetjament escolar serien altres factors. “Menjar molt o no menjar acaba sent un refugi que no poden controlar”, assegura López.

Tot amb tot, des del CSMIJ aconsegueixen resoldre la majoria de casos, més si s’agafa a temps, i en els últims dos anys no han hagut de derivar ningú a la unitat d’adults del Santa Maria.

La unitat d'adults constata una augment dels pacients

Imatge de l'equip de la unitat de trastorns alimentaris del Santa Maria.

La Unitat Funcional de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Hospital Santa Maria de Lleida, que va nàixer fa ja més d’una dècada, ha constatat en els últims anys un augment progressiu del nombre de pacients atesos, tots ells majors de 18 anys.

Segons les últimes dades disponibles, el 2016 van registrar 152 primeres visites i també van prestar suport i tractament a uns altres 120 pacients que es trobaven en seguiment. “Trastorns alimentaris n’hi ha hagut sempre, però en els últims anys el risc està augmentant per aquesta èmfasi en els prototips corporals. Les campanyes de moda són molt intensives, tenint en compte les passarel·les, però també que les botigues continuen oferint talles excessivament petites. A més, les xarxes socials estan influint negativament en aquest sentit i, al basar-se tant en la imatge, han agreujat el problema”, explica Gina Badia, coordinadora i psicòloga d’aquesta unitat de l’hospital lleidatà.

La mitjana d’edat entre els pacients que atenen s’acosta als 30 anys i encara que la majoria estan diagnosticades d’una anorèxia o una bulímia, el trastorn de l’afartament (similar a la bulímia però que no contempla la conducta purgativa de vomitar posteriorment) és el que més està augmentant en els últims anys. “La detecció precoç és bàsica perquè són malalties que tendeixen a cronificar-se. De fet, alguns dels nostres pacients fa més d’una dècada que hi lluiten”, assegura Badia.

Segons estimacions, aproximadament la meitat dels pacients adults es recupera completament, però un 30% pateix algun problema associat, el 15% es cronifica i la taxa de mortalitat se situa en el 5%. “És una malaltia greu que té un impacte molt important en la vida social i personal del pacient”, destaca.