Mor el pare de l''Un, dos, tres...'

El director de cine i televisió Narciso Chicho Ibáñez Serrador va morir ahir a Madrid als 83 anys després de ser ingressat d’urgència. El gener d’aquest mateix any, Chicho va rebre el Goya de Honor encara que no va poder assistir a la gala de Sevilla, i fa tot just uns dies, el 4 de juny, la Filmoteca de Barcelona li retia homenatge en un acte al qual tampoc va poder assistir pel seu delicat estat de salut i durant el qual es va projectar la pel·lícula ¿Quién puede matar a un niño? Creador de programes emblemàtics de la televisió com Un dos tres, responda otra vez o Historias para no dormir, Ibáñez Serrador patia una malaltia degenerativa.

Chicho era el fill únic de la parella d’actors Narciso Ibáñez Menta i Pepita Serrador. Criat entre gires i escenaris, a causa d’una malaltia que va patir de nen es va convertir en un àvid lector i va desenvolupar la seua vocació intel·lectual. Durant la dècada dels cinquanta, ja a Espanya, va treballar com a actor a la companyia de teatre de la seua mare i, poc després, va passar a la direcció teatral.

Al gener Chicho va rebre el Goya de Honor que no va poder recollir pel seu delicat estat de salut

Posteriorment es va traslladar a l’Argentina i es va convertir en un prestigiós professional com a actor, realitzador i guionista televisiu, i va firmar moltes vegades els seus textos amb el pseudònim Luis Peñafiel. Tot i que el teatre va ser els seus orígens, va descobrir que la direcció i l’escriptura l’atreien més que l’actuació, i es va convertir en el que ell va denominar “autor que dirigeix” o “autor que realitza”.

Va tornar a Espanya el 1963 amb cintes dels seus treballs a l’Argentina que va presentar a Televisió Espanyola, a la qual va traslladar tot el que havia après a Amèrica, i va revolucionar i modernitzar la televisió dels seixanta a Espanya amb sèries com Mañana puede ser verdad o La historia de Saint Michel, però especialment amb Historias para no dormir, que es va estrenar el 1966. A aquestes se sumen els títols per a la petita pantalla com El último reloj, El asfalto, Historias de la frivolidad i El televisor. Especialitzat en adaptacions literàries i biografies de personatges cèlebres, sobretot en la seua etapa argentina, van ser tanmateix les seues històries de ciència-ficció i de terror les que més van impactar el públic. Aquest gènere també el va conrear al cine, i va crear emblemàtics títols del fantàstic i el terror espanyol com La residencia i ¿Quién puede matar a un niño?, de les quals va ser guionista i director. Però va ser el mític programa Un, dos, tres... responda otra vez el seu llegat televisiu més gran. El programa va debutar el 1972, es va mantenir en antena durant 33 anys, 22 dels quals ininterrompudament, i va batre tots els rècords d’audiència.