Les últimes hores de Hitler

El 30 d’abril del 1945 el dictador nazi Adolf Hitler es va suïcidar juntament amb la seua dona, Eva Braun, en un búnquer de Berlín assetjat per les forces soviètiques entre les cendres del seu imperi somiat. Ahir es van complir 75 anys d’aquest episodi històric, encara que la commemoració d’aquest i altres fets que van suposar el final del nazisme s’han vist relegats a actes a través d’internet a causa de la pandèmia del coronavirus. És el que ha succeït també amb l’aniversari de l’alliberament dels camps de concentració nazis: els homenatges a totes les persones que hi van perdre la vida s’han vist entelats pel Covid-19.

Hitler es va llevar la vida amb prou feines 40 hores després de casar-se amb Eva Braun (que es va suïcidar amb verí), i deu dies després de complir 56 anys d’edat. Abans d’engegar-se un tret, es va acomiadar un per un dels últims aliats que quedaven en el seu cercle d’amistats i subordinats, reclosos al seu costat al Führerbunker de Berlín i amb les forces soviètiques a uns escassos 500 metres de distància. El dictador no va poder elegir el seu successor. Al principi, segons la seua última voluntat, tenia la intenció de designar el seu ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, però mai no es va dur a terme un traspàs de poders formal. Per contra, va ser el vicecanceller del II Reich, Hermann Goering, que va exigir a Hitler que li entregués el comandament mentre que el cap de l’aparell executor del règim nazi, les SS, Heinrich Himmler, intentava negociar la rendició amb els aliats. Una de les últimes decisions de Hitler va ser arrestar-los als dos. El règim que va començar amb Hitler 12 anys abans va acabar amb ell. Dos dies després, els soviètics van hissar la bandera roja al Reichstag. Aquestes van ser les conclusions de l’historiador Hugh Trevor-Roper, encarregat de reconstruir les últimes hores del dictador. La mort de Hitler va ser objecte de rumors, exageracions i conclusions contradictòries durant cert temps.

El Covid-19 obliga a celebrar el 75è aniversari de l’alliberament dels camps de concentració via internet

Per la seua part, l’alliberament dels camps de concentració de Sachsenhausen, Ravensbrück i Bergen-Belsen s’ha commemorat amb cerimònies virtuals, en què es va instar a no deixar caure en l’oblit les atrocitats que allà van succeir. Per la seua part, el ple de l’ajuntament de Barcelona va acordar atorgar una distinció a entitats que conserven viu el record dels camps de concentració nazis per a les següents generacions (vegeu el desglossament)..

Barcelona premia l’Amical de Mauthausen i la de Ravensbrück El ple de l’ajuntament de Barcelona va acordar dimecres per unanimitat atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a l’associació Amical de Mauthausen i d’altres camps de concentració i a l’associació Amical de Ravensbrück “per la seua tasca de preservació, divulgació i dignificació de la memòria de les persones deportades”, en el marc del 75 aniversari de l’alliberament dels camps nazis.