És perillós fer pessigolles?

És probable que en algun moment de la teua vida t’hagin fet pessigolles. El pessigolleig pot passar en molts llocs del cos, però els més comuns són la caixa toràcica, l’axil·la i la planta del peu. Si es fan suaument, resulten agradables, però quan duren massa temps o la seua intensitat és excessiva, poden ser molt més que molestes.

En realitat, les pessigolles constitueixen una reacció d’autodefensa de l’organisme, és a dir, un instint primitiu que obliga a reaccionar al cos davant de situacions de perill com, per exemple, prevenir els atacs verinosos d’una aranya o un escorpí que caminen sobre la pell. Aquesta és la raó per la qual no podem fer-nos pessigolles a nosaltres mateixos, ja que el nostre cervell sap que els dits que et punxen a la caixa toràcica són els teus propis dits.

El problema està que si la reacció del nostre cos quan ens fan pessigolles interfereix en la regulació dels músculs involuntaris que controlen la respiració, poden causar espasmes i fins i tot asfíxia. La situació d’estrès que produeix el pessigolleig també pot ocasionar una parada cardíaca, això sí, sempre que la persona pateixi alguna malaltia al cor. Tanmateix, ambdós casos són molt estranys.

La investigadora Irene Thompson recull al seu llibre Tortura xinesa per pessigolles, com aquesta pràctica s’impartia durant la Dinastia Han com a mètode de càstig per als traïdors, ja que no deixava marques. No obstant això, no hi ha registres de cap mort a causa d’aquest tipus de sofriment.