Així pujaran les assegurances pel canvi climàtic

L’escalfament del planeta per l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle i el consegüent augment de fenòmens climàtics extrems es traduirà en un encariment de les pòlisses d’assegurança, segons admet el mateix sector, al qual les ONG reclamen que deixi d’assegurar les inversions en projectes d’explotació de combustibles fòssils.

Així ho han explicat a Efe diversos especialistes de la indústria asseguradora, que preveu que en els propers 20 anys les primes|cosines globals de danys augmentin un 22 % fins assolir els 183.000 milions de dòlars (uns 160.000 milions d’euros) a causa de la intensificació en la freqüència i virulència dels fenòmens meteorològics extrems.

"Les tarifes depenen del risc i el risc està augmentant", rasa el director de Swiss Re per a Espanya i Portugal, Santiago Arechaga, preguntat pel futur de les assegurances en un món que ja és un grau més càlid que en l’era preindustrial. Encara que matisa que hi haurà "dinàmiques competitives" que poden afectar a aquesta política tarifària, Arechaga reitera que "la tendència lògica" si es confirma el patró de catàstrofes naturals agreujades per la crisi climàtica -com, recorda, "ja està passant" - és que hi hagi "correccions de preus" a l’alça. A nivell global, entre 2017 i 2018 el sector assegurador va patir pèrdues per valor de 219.000 milions de dòlars com a conseqüència de desastres naturals, el seu més pèrdua mai registrada en un període de dos anys, segons el Swiss Re Institute.

En països, com els Estats Units o Alemanya, els ciutadans han de contractar pòlisses específiques que cobreixen danys d’inundacions, però a l'Estat espanyol aquests costos -tret d’en explotacions agrícoles- els assumeix el Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS), una entitat que depèn del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital. De cada assegurança privada que una persona contracta a Espanya -ja sigui de vida o sobre els béns-, un 0,07 per mil sobre el valor assegurat es mutualitza, una tarifa fixa que és independent al risc de cada cas particular.

Però el CCS també preveu elevar tarifes si les catàstrofes naturals es converteixen en la norma i els costos augmenten, fet que implicaria que les companyies d’assegurances pagarien més a aquesta entitat, i aquest augment es podria traslladar als preus de les pòlisses (encara que, segons el Consorci, el més probable és que l’encariment es produeixi per la política tarifària de les reasseguradores, i no per la del CCS). A més de catàstrofes naturals, el CCS assumeix atacs terroristes, tumults populars i altres riscos extraordinaris, però el gruix dels seus costos, un 87 %, es destina a cobrir danys d’inundacions i de tempestes ciclòniques atípiques.

Francisco Espejo, meteoròleg i subdirector d’estudis i relacions internacionals al CCS, confirma que el volum de les indemnitzacions per inundacions gairebé "s’ha triplicat" en les últimes cinc dècades, però matisa que el nombre de béns assegurats és ara gairebé tres vegades més gran.

Malgrat aquestes creixents pressions sobre el sector, les ONG que conformen|formen la coalició ‘Insure Our Future‘ (Assegurar el nostre futur) consideren que les principals companyies d’assegurances i reasseguradores a nivell mundial "no han adoptat prou polítiques per garantir que les seues activitats no suporten el desenvolupament de projectes intensius en carboni".

La seua última avaluació anual sobre els compromisos climàtics de 30 companyies d’assegurances internacionals acaba que, encara que la majoria d’aquestes empreses (entre elles, l’espanyola Mapfre) s’hagi compromès a excloure la subscripció i la inversió en el sector del carbó tèrmic, en el dia d’avui "cap d’aquestes companyies d’assegurances no té una política d’exclusió dels combustibles fòssils alineada amb els objectius de l’Acord de París”.