En ciutat, convé deixar d’accelerar abans d’arribar als semàfors, i arribar-hi amb el cotxe com si planegés sobre l’asfalt. I en carretera, intentar aprofitar cada baixada per aixecar el peu de l’accelerador.
Per estalviar combustible també s'ha de circular amb la marxa adequada. Així s’aconsegueix que el motor funcioni en un règim de revolucions òptim, en el qual no vagi ni forçat ni massa folgat.
Si estàs un temps detingut, encara que només siguin un parell de minuts, apaga el motor, ja que altrament estarà gastant combustible de manera inútil. En tot cas, no convé abusar: si les parades són molt constants i molt curtes, l’estalvi de combustible no compensarà, ja que es castiga en excés al motor d’arrencada i la bateria.
Incrementar lleugerament la pressió dels pneumàtics una o dos dècimes per sobre del valor recomanat pel fabricant, permetrà també reduir la despesa, gràcies que se n’aconsegueix una menor resistència al rodolament. El potencial de millora ronda els 0,2 litres.
En la majoria de cotxes moderns, el compressor de l’aire condicionat està desacoblat del motor, i la seua connexió amb prou feines té incidència en la despesa de combustible. Però tot suma i, si la temperatura ho permet, apagar-lo ajudarà a reforçar l’estalvi. En vehicles més antics, sí que hi sol haver connexió física amb el motor, i no utilitzar l’aire pot arribar a retallar el consum fins 0,5 litres cada 100 quilòmetres.
El pes del cotxe també influeix en el carburant. Transportar 100 quilos extra, per exemple, puja la despesa de l’ordre de 0,3 litres. Les baques i els cofres de sostre afecten de manera negativa l’aerodinàmica del vehicle i augmentaran el consum. Per això, si no és per a un viatge en el qual siguin imprescindibles, convé desmuntar-los. Tampoc és recomanable circular amb les finestretes obertes.
