BRUIXERIA REIVINDICACIÓ
No eren bruixes, tan sols eren dones
Cervera dedicarà un espai públic que decidiran els veïns a Magdalena de Montclar, una de les condemnades || Comença la campanya de desgreuge de la diputació de Lleida i 'Sàpiens'
Els participants en la taula redona al costat de les autoritats abans de la projecció del documental.
La Paeria de Cervera posarà el nom de Magdalena de Montclar, dona acusada de bruixeria, a un espai públic de la ciutat que escolliran els veïns mitjançant un procés participatiu que va començar ahir i finalitzarà el 30 de maig. Així ho va anunciar l’alcalde, Joan Santacana, que va destacar que “la Montclar és un exemple dels sis processos contra dones de Cervera que van haver de patir aquesta persecució injusta” (vegeu el desglossament). La cacera de bruixes és un clar exemple dels atacs a què les dones han estat sotmeses al llarg de la història.
De fet, moltes dones van patir repressió al ser acusades de practicar la bruixeria. Ara, l’àrea d’Igualtat de la diputació de Lleida i Sàpiens s’han proposat recuperar la memòria d’aquelles dones mitjançant diferents actes de desgreuge que tindran lloc en diferents municipis de Lleida (vegeu el desglossament). Ho fan a través de la campanya Memòria és nom de dona, que precisament va començar ahir divendres a la capital de la Segarra amb la projecció del documental Bruixes, la gran mentida al Cinema Casal i una posterior taula redona, titulada Cervera fa justícia amb les dones perseguides, en la quals els participants van reflexionar sobre les actituds masclistes que encara perduren a la societat.
Per la seua banda, la directora del Museu de Cervera, Carme Bergés, va defensar que “aquestes dones es van transformar amb un folklore que les va desvirtuar moltíssim” i va destacar que “la revisió del fenomen històric de dones acusades de bruixeria ha permès veure les violències patriarcals que existien sobre aquestes dones, que simplement van ser castigades perquè eren diferents, ja fos perquè tenien poc suport veïnal, perquè eren pobres, velles o foranes o perquè eren curanderes. També hi van intervenir l’historiador i assessor de Sàpiens Àngel Casals i l’actriu Meritxell Yanes. En el transcurs de l’acte, la diputada d’Igualtat i Cooperació Internacional, Helena Martínez, va afirmar que “el documental treu de l’oblit la història de moltes dones que van patir la violència més aberrant, acusades de bruixeria, pel fet de ser dones”.Així mateix, va lamentar que “van ser víctimes d’unes violències masclistes que encara guarden molts paral·lelismes amb les actituds d’avui dia i que fa falta erradicar si volem avançar cap a una societat més justa, inclusiva i que abraci les diversitats”.
