Aquests són els aliments que mai has de guardar junts

Segurament t’ha passat que alguns aliments es deterioren abans que d’altres. Per què passa? Una de les raons es deu al fet que hi ha alguns aliments que no han de compartir el mateix lloc al rebost o a la nevera.

El més important de tot és la seguretat alimentària. Segons informa l’experta Gemma del Caño a La Vanguardia "des d’aquest punt de vista, l’important és evitar la contaminació creuada directa, és a dir, que un aliment contaminat en toqui un altre que abans no ho estava”. En altres paraules, si una peça que conté algun microorganisme nociu que pot transmetre alguna malaltia la col·loquem al costat d’una altra de sana, la segona pot contaminar-se.

Com podem reduir riscos al màxim? “És imprescindible el correcte envasament dels aliments, separar per zones els crus dels cuinats”. Per exemple, no hem de col·locar un plat cuinat a sobre d’un bistec cru, ja que pot ser que ragi al seu interior. I el mateix ocorre amb el peix cru. “Els aliments cuinats s’han de temperar i guardar en un recipient hermètic saludable en una zona preestablerta a la part alta del frigorífic”, apunta l’experta.

Un altre problema que hem d’evitar és el contacte aromàtic. Hem de saber que tot el que porti midons o sucres s’impregnarà de les aromes que ho envoltin. Per exemple, si col·loquem ous al costat d’un formatge rocafort, és molt fàcil que acabin sabent a roquefort. Per evitar contacte aromàtic, la millor solució “és guardar en un recipient adequat aquells aliments que tinguin més força aromàtica, com els formatges, els embotits o els porros. I preservar els ous a la seua caixa”.

Finalment, hi ha aliments, com la fruita, que n’espatllen d’altres. El responsable és l'etilè, un compost volàtil que inicia i accelera el procés de maduració de la fruita. Mentre que unes són altes productores d’aquest gas, d’altres són molt sensibles als seus efectes. Les fruites com les pomes, els plàtans, les síndries i els kiwis, després de ser recollides continuen produint etilè i, per tant, madurant. En canvi, la cirera, la mandarina o el raïm només maduren en la planta. Una vegada han estat recollides, deixen de fer-ho. Per tant, si col·loquem una poma molt madura en un cistell en el qual hi ha altres fruites sensibles a aquest gas -incloses també les mateixes pomes-, l’etilè actuarà i s’espatllaran abans de temps.

Amb les verdures passa el mateix. Molts vegetals són sensibles a l’etilè, encara que el tomàquet, la ceba i el pebrot són coneguts productors. La durada del bròcoli, la carabassa, els espàrrecs i l’enciam -al qual li apareixen taques- en pot disminuir bastant per contacte amb aquest gas. La pastanaga fins i tot pot adquirir un sabor amarg. Per evitar aquest efecte tant en fruites com en verdures, la millor manera de conservar-les és guardar-les per separat i rebutjar com més aviat millor les que s’han podrit.