Com es propaga la verola de la mico? Els epidemiòlegs responen en una guia

Com es propaga la verola del mico? Combatre el desconeixement sobre aquesta malaltia i facilitar la seua prevenció són els objectius de la guia que ha publicat la Societat Espanyola d’Epidemiologia.

La verola del mico no es propaga fàcilment entre humans: el contagi es produeix a través del contacte proper amb pell infectada, fluids corporals o gotes respiratòries d’una persona infectada amb qui es mantenen relacions sexuals.

Aquesta és una de les respostes que es pot trobar a la guia que els epidemiòlegs han realitzat per explicar què és la verola  del mico , quan es van reportar els primers casos o quina és la pauta de vacunació més adequada en funció del nivell d’exposició.

L'origen de la malaltia

El document comença explicant què és exactament la verola  del mico  i en què es diferencia del virus de la verola ja erradicada en la dècada dels 80.

Es tracta d’un virus diferent al de la verola i que s’està transmetent fora de la seua zona endèmica habitual (Àfrica Central i Occidental), per la qual cosa és necessari exercir sobre ell un control epidemiològic estricte.

La SEE ofereix una sèrie de consells bàsics per evitar la malaltia. A més de per contacte sexual, també es pot contreure en altres situacions de contacte físic continuat i prolongat, i també per contacte amb objectes contaminats com a roba de llit, embenats, plats...

Es considera que una persona és contagiosa des de l’inici de l’enantema -lesions en la mucosa oral- fins que les lesions es curen i es forma una nova capa de pell.

El període d'aïllament

Per aquesta raó, les persones infectades han de romandre aïllades fins que totes les lesions cutànies s’hagin curat, i evitar especialment el contacte proper amb persones immunodeprimides.

El període d’incubació pot oscil·lar entre 5 i 21 dies, i el quadre clínic sol iniciar-se amb una combinació de símptomes com a febre, cefalea, dolors musculars, lesions característiques a pell i ganglis inflamats.

Respecte a la seua gravetat, els epidemiòlegs apunten que els casos del brot actual estan sent més lleus que els descrits a l’Àfrica Occidental, i que amb prou feines estan generant ingressos hospitalaris. Tanmateix, recorden, les lesions a la pell i les mucoses sí resulten molt molestes.

Estratègia de vacunació

La vacuna contra la verola pot protegir les persones contra la verola  del mico  per la similitud d’ambdós virus. A més, els anticossos produïts contra el virus de la verola protegeixen també contra la verola  del mico . A Espanya es va vacunar contra la verola fins 1979 i s’administrava a l’edat de 20 mesos.

L’any 2013, l’Agència Europea de Medicaments (EMA) va autoritzar la vacuna Imvanex per a la prevenció de la verola en adults. En l’actualitat, està revisant els estudis per estendre l’ús de la vacuna contra la verola  del mico .

Qui s'ha de vacunar?

L’Organització Mundial de la Salut i altres agències internacionals recomanen la vacunació preexposició al personal de salut amb elevat risc d’exposició, al personal de laboratori que treballa amb orthopoxvirus, i al personal de laboratori que realitza proves de diagnòstic per a la verola del mico .

També han de ser vacunats els membres de l’equip de resposta a brots que puguin ser designats per les autoritats nacionals de salut pública i als contactes estrets de casos confirmats.

Es recomana la vacunació preexposició de les persones menors de 45 anys que mantenen pràctiques sexuals d’alt risc i al personal sanitari que atén a persones amb pràctiques d’alt risc i personal de laboratori que maneja mostres potencialment contaminades.