Placa de record a la casa del Noi del Sucre a Tornabous

En el marc dels últims actes de la commemoració del centenari de l’assassinat de Salvador Seguí, conegut com el Noi del Sucre, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, va descobrir ahir una placa del Memorial Democràtic a la seua casa materna a Tornabous, a l’Urgell. Ubasart va afirmar que “Seguí va ser un heroi de la classe treballadora, català i catalanista compromès amb els ideals de la llibertat, la igualtat i la justícia social”.

Així mateix, la consellera de Justícia va destacar que el descobriment d’aquesta placa s’emmarca en una “estratègia de país de reconeixement de totes les persones que van lluitar pels drets i les llibertats”. Ubasart també va elogiar Tornabous, “una vila privilegiada en memòria democràtica”, amb referència que el municipi també va ser el bressol d’un altre “gegant de la història contemporània” de Catalunya, el que va ser President de la Generalitat Lluís Companys.

Per la seua part, l’alcalde de Tornabous, David Vilaró, va criticar que “durant massa temps Salvador Seguí va ser un personatge arraconat i oblidat per les institucions del país perquè el seu ideari no s’avenia amb el pensament dominant”.

Els actes de commemoració del centenari de l’assassinat del sindicalista (el 10 de març del 1923, amb tot just 33 anys) seguiran a Tornabous el dia 1 d’abril amb la inauguració al nucli de la Guàrdia d’Urgell de l’exposició L’univers de Salvador Seguí, que s’ha pogut visitar ja a l’antiga presó Model de Barcelona. El mateix dia se celebrarà a Tornabous un vermut i un dinar popular, un concert a càrrec de Xavier Mayora, una taula redona, la presentació d’un documental sobre el pensament del Noi del Sucre (a l’Espai Lluís Companys-el Tarròs) i l’artista urbà Lluktutter pintarà un mural commemoratiu del centenari.

Salvador Seguí (1887-1923), conegut com el Noi del Sucre per la seua afició als terrossos de sucre, va ser una de les figures més destacades de la història de la CNT i del moviment obrer a l’Estat espanyol. Pintor de professió i persona revolucionària malgrat el seu caràcter social i pacífic, va estar diverses vegades a la presó per defensar els seus ideals alhora que va tenir un paper clau en la resolució de la vaga de la Canadenca (1919), una aturada de més de 40 dies després de la qual es va aconseguir les vuit hores laborables diàries per a tot el país.