El metge lleidatà Albert Lecube insta a abordar el vincle desatès entre l’obesitat i la salut mental que comença en la infància

El cap de Servei d’Endocrinologia i Nutrició del Hospital Universitario Arnau de Vilanova de Lleida, Albert Lecube, ha instat a abordar l’obesitat anant més enllà de l’alimentació i l’exercici físic, per atendre també el seu vincle amb les emocions i la salut mental, que està infratractat i comença en la infància, ja que durant aquesta etapa vital s’adquireixen els hàbits alimentaris.

Segons ha explicat Lecube en una roda de premsa organitzada per la Societat Espanyola d’Obesitat (SEEDO), l’Associació Nacional de Persones que viuen amb Obesitat (ANPO) i Novo Nordisk, en el marc del Día Mundial de l’Obesitat, l’obesitat és una malaltia crònica i complexa que pateix el 20% de la població espanyola, encara que continua estant infradiagnosticada i infravalorada. Un dels símptomes de l’obesitat és la gana, i diversos estudis estimen que el 70% de les decisions alimentàries que pren una persona no responen a una necessitat metabòlica real, sinó que estan guiades per les emocions, estímuls ambientals, etc.

Lecube ha precisat que existeixen tres tipus de gana: una de relacionada amb la supervivència denominada gana homeostàtica; una d’emocional, que no correspon a factors biològics i es vincula a situacions d’estrès o ansietat; i una altra executiva, independent de les emocions i la biologia, on entra en joc l’educació alimentària i l’autoregulació. El 50% de les persones amb obesitat tenen una relació emocional amb el menjar, la qual cosa dificulta el control del pes.

La importància d’inculcar bons hàbits alimentaris des de la infància

L’especialista ha ressaltat que el 95% dels hàbits alimentaris s’estableixen abans dels 10 anys. "Igual com aprenem a parlar, que aprenem a caminar, que aprenem a relacionar-nos amb els nostres proïsmes, aprenem també la manera de menjar i de relacionar-nos emocionalment amb els aliments", ha indicat. Per això, ha posat èmfasi en la importància d’inculcar bons hàbits alimentaris des de la infància per prevenir el desenvolupament de l’obesitat en l’edat adulta, tenint també en compte que la majoria de nens amb obesitat passaran a ser adults amb obesitat.

La necessitat d’un enfocament multidisciplinari en el tractament de l’obesitat

Lecube ha insistit que s’han de reconèixer els patrons que estableixen la relació emocional de les persones amb l’alimentació per comprendre que no és suficient amb centrar el tractament de l’obesitat únicament en alimentació equilibrada i activitat física, ja que els problemes de salut mental poden derivar en obesitat, igual com l’obesitat pot desencadenar trastorns emocionals.

Referent a això, ha demandat que l’atenció a les persones amb obesitat es realitzi per part d’un equip multidisciplinari que inclogui, a més de farmacòlegs i nutricionistes, a psicòlegs especialitzats en alimentació. "S’estima que les persones amb obesitat que juntament amb l’alimentació i la dieta física tenen el suport d’un programa psicològic perden fins un 40% més de pes que aquelles persones que no tenen aquest suport", ha remarcat.

El document 'Obesitat, amb cor' i els perfils psicològics de persones amb obesitat

Amb l’objectiu de posar sobre la taula aquesta relació entre l’alimentació i les emocions, s’ha presentat el document 'Obesitat, amb cor. Tu també formes part de la solució', que inclou quatre perfils psicològics de persones amb obesitat. A través de la descripció d’aquests perfils, el psicòleg sanitari i coordinador del Grup de Treball de Psicologia i Obesitat de SEEDO, Sants Llevant, ha insistit en la relació bidireccional entre obesitat i problemes de salut mental.

Solano ha assenyalat que el 54% de les persones amb obesitat tenen risc de desenvolupar depressió amb el temps i que el 58% de les persones amb depressió té risc de desenvolupar obesitat. També ha posat el focus en la importància de començar a veure els trastorns per afartament com un problema per a l’obesitat.

L’estigma i la discriminació que pateixen les persones amb obesitat

El psicòleg ha alertat sobre l’estigma que pateixen les persones amb obesitat, que afavoreix al seu torn la discriminació. Els nens amb obesitat presenten un 63% més de risc de patir assetjament escolar. A més, el 54% de les persones amb obesitat diu haver-se sentit discriminada pels seus companys en el col·legi i el 69% refereix estigmatització per part del personal sanitari.

Per la seua part, el president d’ANPO, Federico Luis Moya, ha lamentat que "tots" els casos d’obesitat amb què tracten en l’Associació estan relacionats amb la salut mental, bé es posi de manifest abans o després. Referent a això, ha subratllat que les persones amb obesitat necessiten sentir-se acompanyades, compreses i enteses durant el seu tractament, ja que el suport és vital per reforçar l’adherència. Sobre aquest assumpte, ha comentat que les unitats multidisciplinàries exerceixen un paper crucial.

La relació entre obesitat i malalties cardiovasculars

El director mèdic de Novo Nordisk España, Francisco Pajuelo, ha volgut incidir que l’obesitat també té relació amb les malalties cardiovasculars. Segons ha referit, dos terços de les persones amb obesitat moren per malalties cardiovasculars i una de cada cinc persones amb obesitat té una malaltia cardiovascular establerta, és a dir, ha patit per exemple un infart o un ictus.

Malgrat les dades i de les conclusions d’una enquesta realitzada per Novo Nordisk, que assenyala que la complicació que més preocupa la població és la malaltia cardiovascular, tan sols un 37% d’aquestes persones assenyala haver-se mesurat alguna vegada el diàmetre corporal, estant aquest factor molt més relacionat amb l’obesitat que el pes per si mateix.

Pajuelo també ha abordat la relació entre la malaltia cardiovascular i la salut mental. En aquesta línia, ha advertit que l’aïllament social incrementa en un 50% la probabilitat de tenir una malaltia cardiovascular i que les persones amb depressió que tenen un infart tenen més risc que aquest es repeteixi.

Què és l’obesitat i com es defineix

L’obesitat és una malaltia crònica caracteritzada per una acumulació excessiva de greix corporal que pot tenir efectes adversos sobre la salut. Es diagnostica quan l’índex de massa corporal (IMC) és igual o superior a 30 kg/m2. Tanmateix, l’IMC no és un indicador perfecte de l’obesitat, ja que no distingeix entre massa grassa i massa muscular, per la qual cosa altres mesures com el perímetre de la cintura o el percentatge de greix corporal també s’utilitzen per avaluar l’obesitat i els seus riscos associats.

L’obesitat és una condició multifactorial, influïda per una complexa interacció de factors genètics, ambientals, psicològics i conductuals. Entre les principals causes es troben una alimentació desequilibrada i poc saludable, la falta d’activitat física, alteracions hormonals, certs medicaments i factors hereditaris.

Aquesta malaltia s’associa amb nombroses complicacions de salut, com a diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars, hipertensió arterial, alguns tipus de càncer, problemes respiratoris com l’apnea del son, trastorns osteoarticulars i problemes de salut mental, entre altres. Per això, la prevenció i el tractament de l’obesitat són fonamentals per millorar la qualitat de vida de les persones afectades i reduir el risc de desenvolupar malalties associades.