Així és el permís laboral retribuït de quatre dies que es pot agafar sense preavís: qui pot sol·licitar-lo i per quins motius

Els treballadors a Espanya compten amb un permís laboral retribuït de quatre dies que poden sol·licitar sense necessitat de preavís quan s’enfronten emergències familiars, segons estableix l’Estatut dels Treballadors. Aquest dret, recollit específicament a l’article 37.9, permet absentar-se de la feina de forma justificada i mantenint la retribució en situacions que requereixin atenció urgent i immediata de familiars o persones convivents, constituint una important protecció per als treballadors en moments crítics.

L’esmentat article especifica que "la persona treballadora tindrà dret a absentar-se de la feina a causa de força major quan sigui necessari per motius familiars urgents relacionats amb familiars o persones convivents, en cas de malaltia o accident que facin indispensable la seua presència immediata." Per fer efectiu aquest dret, el treballador haurà de presentar la documentació que acrediti el motiu de la seua absència. Una vegada validada aquesta justificació, l’empresa ha de garantir que aquelles hores d’absència siguin degudament retribuïdes, com si l’empleat hagués anat normalment al seu lloc de treball.

Aquest permís es caracteritza per la seua flexibilitat, ja que no és necessari gaudir-lo en dies complets consecutius, sinó que pot fraccionar-se en hores segons les necessitats específiques de cada situació. Aquesta característica el converteix en una eina particularment útil per afrontar situacions imprevistes que requereixen una resposta immediata però no necessàriament prolongada.

En quines situacions es pot sol·licitar aquest permís retribuït?

La Unión Sindical Obrera (USO) detalla en la seua pàgina web les circumstàncies concretes en les quals un treballador pot acollir-se a aquest permís retribuït de quatre dies. Les situacions previstes inclouen diversos escenaris d’emergència familiar:

- Casos de força major segons la jurisprudència: El Tribunal Suprem ha establert en diverses sentències que la força major aplica a "aquells fets que, fins i tot sent previsibles, siguin tanmateix inevitables, insuperables i irresistibles, sempre que la causa que els motiva sigui independent i estranya a la voluntat del subjecte obligat." Això proporciona un marc legal sòlid per a la interpretació de situacions que poden considerar-se de força major.

- Emergències que afectin familiars o convivents: El permís està específicament dissenyat per atendre situacions urgents relacionades amb persones de l’entorn familiar o que convisquin amb el treballador, reconeixent així la importància de les responsabilitats familiars.

- Necessitat d’atenció immediata: Perquè sigui aplicable aquest permís, la situació ha de requerir una resposta urgent, com en casos de malaltia sobtada o accidents que demandin la presència immediata del treballador. En circumstàncies menys urgents, correspondrà aplicar altres tipus de permisos previstos en la legislació laboral.

Una de les característiques més destacables d’aquest permís és la seua adaptabilitat a les necessitats específiques del treballador. Com assenyala la USO, d’aquest dret pot gaudir-se per hores, la qual cosa permet gestionar de forma eficient el temps disponible segons els requeriments de cada situació particular.

Per exemple, un treballador podria utilitzar dos hores un dia per atendre una emergència mèdica d’un familiar i, posteriorment, fer servir altres hores quan sigui necessari fins completar l’equivalent a quatre jornades laborals completes al llarg de l’any natural. Aquesta flexibilitat resulta especialment valuosa per afrontar situacions com un accident escolar d’un fill que requereixi atenció immediata o una malaltia nocturna que necessiti supervisió durant part de la jornada laboral següent.

El caràcter retribuït del permís garanteix, a més, que el treballador no pateixi una minva en els seus ingressos per haver d’atendre aquestes emergències familiars, proporcionant així una seguretat econòmica que complementa la possibilitat de respondre a aquestes situacions imprevistes.

Diferències amb altres permisos retribuïts

És important distingir aquest permís de quatre dies d’altres de previstos a l’Estatut dels Treballadors. Mentre que permisos com els de matrimoni, naixement de fill o mort de familiar tenen una durada predeterminada i estan vinculats a esdeveniments concrets, el permís per força major està dissenyat específicament per a situacions imprevistes que requereixen una resposta immediata.

A diferència d’altres permisos que requereixen comunicació prèvia a l’empresa, aquest pot sol·licitar-se sense preavís, atesa la naturalesa urgent de les situacions que ho justifiquen. No obstant, sí que és necessari acreditar posteriorment el motiu de l’absència mitjançant la documentació pertinent.

Com s’acredita la necessitat del permís?

Perquè el permís sigui reconegut com retribuït, el treballador haurà de justificar documentalment la situació d’emergència que va motivar la seua absència. Aquesta acreditació pot realitzar-se mitjançant informes mèdics, parts d’urgències, denúncies policials o qualsevol altre document oficial que demostri l’existència de l’emergència familiar i la necessitat de la presència immediata del treballador.

És recomanable que, malgrat la urgència, el treballador comuniqui a l’empresa la seua absència tan aviat com sigui possible, encara que això pugui realitzar-se fins i tot després d’haver-se absentat, atès el caràcter imprevisible de les situacions cobertes per aquest permís.

Què passa si l’empresa denega el permís?

Si una empresa es nega a reconèixer aquest dret quan es compleixen les condicions establertes a l’Estatut dels Treballadors, l’empleat pot reclamar a través dels representants sindicals o directament davant de la Inspecció de Treball. La denegació injustificada d’aquest permís podria constituir una infracció laboral, podent derivar en sancions per a l’empresa.

Aquest permís representa una important protecció per als treballadors en situacions de crisi familiar, garantint l’equilibri entre les responsabilitats laborals i les necessitats personals urgents, sense que això suposi un perjudici econòmic ni professional per a l’empleat.