Sexisme en l’àmbit laboral
El 86% del personal que treballa en geriàtrics són dones, però només el 41% són directores generals. L’assetjament laboral i sexual són els principals perjudicis de la salut de les temporeres
Taller de benestar emocional a la Fecoll- L’Àrea de la Dona de la Fecoll va organitzar ahir una activitat de benestar emocional en el marc de la commemoració del 8M. La psicòloga Alba Cabasés, de l’Associació Contra el Càncer de Lleida, va parlar sobre com lluitar contra els alts i baixos emocionals i va proporcionar eines per trobar l’equilibri emocional. - FECOLL
Les dones representen el 86,5% de l’equip de treballadors en les residències de gent gran a Catalunya. Tanmateix, aquest percentatge descendeix al 79% quan es tracta de càrrecs directius i cau fins a menys de la meitat, al 41%, en el cas de les directores generals. Aquestes són les principals conclusions del baròmetre sobre lideratge femení en el sector de la gent gran amb dependència que va presentar ahir la principal patronal, ACRA (Associació Catalana de Recursos Assistencials), en la seua primera jornada dedicada a la matèria. Durant l’acte, va tenir lloc una taula redona amb la participació de cinc dones que tenen o han tingut al llarg de la seua carrera professional un càrrec rellevant al sector. Entre les ponents, destaca la lleidatana Carol Mitjana, fundadora i CEO del projecte Gran3dad i directora del Centre Geriàtric Lleida, i la presidenta d’ACRA, Cinta Pascual. En la seua intervenció, Pascual va apuntar que encara hi ha dones que es posen límits a l’hora d’accedir a càrrecs de responsabilitat als geriàtrics i que “hem de ser més proactives”.
D’altra banda, l’assetjament laboral i sexual, així com la falta de recursos i xarxes de suport, perpetuen l’exclusió de les dones temporeres i són les principals causes del detriment de la seua salut, segons un estudi liderat per la Universitat de Lleida i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) Lleida, i publicat a la revista Women’s Studies Internacional Forum. Es tracta d’una investigació elaborada a Lleida, Huelva, Almeria i Múrcia. Entre altres aspectes, indica que hi ha treballs feminitzats (com l’embalatge, classificació i envasament de la fruita) que no requereixen força física i que, segons alguns testimonis, es porten a terme en jornades maratonianes de fins a setze hores. A més, supervisors de magatzems o gestors de les explotacions “s’aprofiten de la seua situació de temporeres per exigir-los sexe a canvi de feina o un contracte laboral”, segons reflecteix l’estudi. Tot això compromet la salut de les treballadores i es tradueix en conseqüències físiques i mentals com dolors, estrès i ansietat.
