Els plàtans es conserven millor a la primavera si els guardes amb aquest element de cuina
Una tècnica d’emmagatzemament senzilla i econòmica pot mantenir els plàtans frescos durant més temps evitant que es posin marrons prematurament

Plàtans.
L’arribada de la primavera implica canvis en la temperatura que poden accelerar la maduració de les fruites. Els plàtans, en particular, són especialment sensibles a aquests canvis estacionals i tendeixen a madurar ràpidament, sobretot si es deixen en un fruiter a temperatura ambienti, el que provoca que quan finalment anem a consumir-los, ja s’hagin posat marrons i tous.
La fruita és un d’aquests productes que comprem al supermercat per intentar mantenir una alimentació saludable, però si no la consumim amb prou rapidesa, pot acabar sent un malbaratament. Afortunadament, segons indiquen els experts en alimentació, existeix un truc d’emmagatzemament molt simple que pot ajudar a prolongar la vida útil dels plàtans perquè durin molt més temps i no es malgastin a casa.
D’acord amb especialistes culinaris, una de les millors i més senzilles maneres de mantenir els plàtans frescos és embolicar les tiges de la fruita amb paper d’alumini. L’alumini ajuda a alentir el procés de maduració en atrapar el gas etilè, un agent natural de maduració que s’allibera principalment de la tija.
Per què funciona el paper d’alumini per conservar plàtans
En atrapar aquest gas, es pot evitar que els plàtans es posin marrons massa ràpid, prolongant així la seua vida útil i mantenint-los frescos durant més temps. El gas etilè facilita el canvi de color i la textura dels plàtans, fent que els midons comencin a descompondre’s i formin sucres. A mesura que això passa, els plàtans verds sense madurar començaran a tornar-se grocs, més tous i dolços.
Food Republic explica: "En comparació amb altres fruites i verdures, els plàtans són un dels productors més elevats de gas etilè, un compost químic natural que promou la maduració. La major part d’aquest gas s’allibera a través de la tija exposada de la fruita, la qual cosa permet que un carràs de plàtans continuï madurant fins i tot després de ser recollit de l’arbre. Embolicar la part superior del carràs amb alumini ajuda a atrapar part de l’etilè, perquè no escapi a l’atmosfera i entre en contacte amb el cos dels plàtans (o amb altres productes que tinguis a prop). Això alenteix el procés d’enfosquiment i et dona més temps per a disfrutar dels teus esmorzars".
Altres mètodes efectius per conservar plàtans
Encara que el truc del paper d’alumini és molt efectiu, existeixen altres mètodes complementaris que poden ajudar-nos a mantenir els nostres plàtans en bon estat durant més temps. Alguns experts recomanen separar els plàtans del carràs i emmagatzemar-los individualment, ja que això també pot ajudar a reduir la concentració d’etilè i alentir el procés de maduració.
Una altra tècnica consisteix a guardar els plàtans al frigorífic una vegada que han assolit el punt de maduració desitjat. Encara que la pell pot enfosquir-se, la polpa es mantindrà fresca i comestible durant diversos dies més. És important tenir en compte que els plàtans completament verds no s’haurien de refrigerar, ja que el fred pot impedir que madurin correctament.
Per què els plàtans maduren més ràpid a la primavera?
L’augment de les temperatures durant la primavera accelera el metabolisme de les fruites, inclosos els plàtans. Això fa que produeixin més gas etilè i, per tant, madurin més ràpidament. A més, els canvis en la humitat ambiental propis d’aquesta estació també poden influir en la velocitat de maduració.
Els experts en conservació d’aliments assenyalen que mantenir els plàtans en un lloc fresc, sec i allunyat de la llum solar directa pot ajudar a contrarestar aquests efectes estacionals. Combinar aquesta pràctica amb el truc del paper d’alumini pot resultar especialment efectiu durant els mesos primaverals.
Com saber quan un plàtan està en el seu punt òptim?
Els plàtans passen per diferents etapes de maduració, cada una amb característiques organolèptiques diferents. Un plàtan verd té un alt contingut de midó i sota en sucres, resultant més difícil de digerir i amb un sabor més astringent. A mesura que madura, el midó es converteix en sucres, la pell es torna groga i el sabor es torna més dolç.
Per a la majoria de les persones, el punt òptim de consum s’assoleix quan la pell és completament groga amb petites taques marrons. En aquesta etapa, el plàtan ofereix un equilibri perfecte entre dolçor i consistència. Si apareixen moltes taques marrons, el plàtan estarà molt madur, més dolç i amb una textura més tova, ideal per preparar batuts o rebosteria.
Es poden aprofitar els plàtans massa madurs?
Absolutament. Encara que a moltes persones no els agrada consumir plàtans quan són molt madurs, aquests són perfectes per a nombroses preparacions culinàries. El pa de plàtan, els batuts, els muffins o les tortitas són algunes de les opcions més populars per aprofitar aquesta fruita quan ha superat el seu punt òptim per a consum directe.
Fins i tot és possible congelar-los per utilitzar-los posteriorment en postres o com a base per a gelats casolans saludables. Per congelar-los, n’hi ha prou amb pelar-los i guardar-los senceras o a trossos en bosses hermètiques. D’aquesta manera, podem conservar-los fins per tres mesos.
Amb aquests senzills trucs, especialment el del paper d’alumini en les tiges, podrem disfrutar dels nostres plàtans durant més temps aquesta primavera, evitant malbarataments i aprofitant al màxim els seus beneficis nutricionals en qualsevol etapa de maduració.