Així serà aquesta primavera per als al·lèrgics al pol·len

Les persones al·lèrgiques al pol·len s’enfronten a una temporada primaveral especialment difícil segons alerten els experts. La Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) de l’ICTA-UAB ha confirmat que les pol·linitzacions arbòries típiques de primavera, com les de plàtans, pollancres, pins o roures, començaran amb notable intensitat i seguint el calendari habitual.

Mentrestant, espècies com xiprers, avellaners o parietàries ja han realitzat una pol·linització hivernal extraordinàriament elevada, superant els registres històrics i desencadenant els primers episodis al·lèrgics entre la població sensible.

Les dades proporcionades pels especialistes resulten preocupants per al 25% de pacients que, segons la Societat Catalana d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SCAIC), solen presentar rinitis al·lèrgica. Els metges recomanen actuar de forma preventiva i començar a tractar la simptomatologia des dels primers indicis per evitar un agreujament dels efectes. L’augment de la concentració polínica registrat durant els mesos hivernals ja ha provocat que molts afectats hagin hagut d’avançar els seus tractaments habituals.

La situació actual reflecteix una tendència que els al·lergòlegs venen observant en els últims anys, amb temporades de pol·linització cada vegada més intenses i prolongades, el que suposa un desafiament creixent per al sistema sanitari i per a la qualitat de vida dels afectats per aquestes al·lèrgies respiratòries.

Què és la pol·linització i com afecta els al·lèrgics?

La pol·linització és el procés natural mitjançant el qual les plantes alliberen pol·len per a la seua reproducció. Aquest fenomen, essencial per a l’ecosistema, es converteix en un problema per a aproximadament un quart de la població espanyola que desenvolupa reaccions al·lèrgiques. El pol·len, en ser transportat per l’aire, entra en contacte amb les vies respiratòries provocant una resposta immunològica exagerada en persones sensibilitzades.

Els símptomes més comuns inclouen congestió nasal, esternuts freqüents, picor a ulls, nas i coll, així com dificultat respiratòria en els casos més greus. Aquesta simptomatologia pot afectar significativament la qualitat de vida, interferint amb el son, la concentració i el rendiment laboral o acadèmic dels afectats.

Els especialistes de la SCAIC assenyalen que "la prevenció i el tractament primerenc són fonamentals per controlar els símptomes i evitar complicacions". Entre les recomanacions bàsiques destaquen evitar sortides a l’exterior en les hores de més concentració polínica (generalment a mig matí i cap al tard), mantenir les finestres tancades, utilitzar ulleres de sol en sortir, i dutxar-se i canviar-se de roba en arribar a casa.

El canvi climàtic i la seua influència en les al·lèrgies

Diversos estudis científics han establert una relació entre el canvi climàtic i l’augment de les al·lèrgies respiratòries. Les temperatures més elevades i les concentracions creixents de CO₂ són provocant que les plantes produeixin més pol·len i durant períodes més prolongats. A més, aquests factors alteren la composició del pol·len, fent-ho potencialment més al·lergogen.

A Espanya, país particularment vulnerable als efectes del canvi climàtic segons els informes de l’IPCC (Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic), s’està observant un avançament en l’inici de la pol·linització i un allargament de les temporades d’exposició. Això coincideix amb el reportat per la Xarxa Aerobiológica de Cataluña sobre la pol·linització hivernal superior a la mitjana  històrica.

"Estem presenciant canvis significatius en els patrons de pol·linització", expliquen els investigadors de la XAC, "amb espècies que comencen a alliberar pol·len abans de l’habitual i en quantitats majors, la qual cosa complica el maneig clínic dels pacients al·lèrgics."

Com protegir-se durant la temporada alta de pol·len?

Els al·lergòlegs recomanen adoptar una sèrie de mesures preventives per minimitzar l’exposició al pol·len durant la temporada alta:

Quins són els arbres i plantes que més al·lèrgies causen a Espanya?

Al territori espanyol, certes espècies vegetals destaquen pel seu elevat potencial al·lergogen. En el context de la notícia, és important conèixer els principals responsables de les al·lèrgies primaverals:

- Plàtans d’ombra: Molt comuns en ciutats espanyoles, alliberen grans quantitats de pol·len entre març i abril.

- Xiprers: La seua pol·linització hivernal (desembre a febrer) està sent especialment intensa aquest any.

- Oliveres: Responsables de nombrosos casos d’al·lèrgia, especialment a Andalusia, Extremadura i altres regions productores d’oli.

- Gramínies: Encara que no són arbres, constitueixen la causa més freqüent d’al·lèrgia polínica a Espanya, amb el seu pic de pol·linització entre maig i juny.

- Parietària: Aquesta planta herbàcia, esmentada en l’alerta de la XAC, és especialment problemàtica en zones mediterrànies pel seu llarg període de pol·linització.

Segons les dades de la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC), entre el 15% i el 30% de la població espanyola pateix algun tipus d’al·lèrgia al pol·len, amb notables variacions regionals segons la vegetació predominant a cada zona.

L’impacte econòmic i social de les al·lèrgies respiratòries

Les al·lèrgies respiratòries no només representen un problema de salut pública, sinó que també tenen un considerable impacte econòmic i social. S’estima que a Espanya, el cost directe i indirecte de les al·lèrgies al pol·len supera els 1.000 milions d’euros anuals, incloent despeses sanitàries, absentisme laboral i reducció de la productivitat.

Els especialistes adverteixen que, amb l’increment previst en la intensitat de les pol·linitzacions, aquests costos podrien augmentar significativament en els propers anys. Per això, des de les societats mèdiques s’insisteix en la importància de la prevenció i el diagnòstic primerenc com a estratègies per minimitzar tant l’impacte sanitari com l’econòmic d’aquestes patologies.

"És fonamental que les persones amb símptomes compatibles amb al·lèrgia vagin a l’especialista per a un diagnòstic precís", subratllen des de la SCAIC. "Un tractament adequat no només millora la qualitat de vida del pacient, sinó que prevé complicacions com l’asma al·lèrgica i redueix els costos associats a llarg termini".