Bailar a TikTok mentre estàs de baixa per lumbàlgia? Un Tribunal dictamina conseqüències severes
El Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó confirma l'acomiadament procedent d'una treballadora que va pujar vídeos ballant a xarxes socials durant la seva incapacitat temporal
En primer terme, un mòbil amb el logotip de Tik Tok.
En l'era digital actual, les xarxes socials han esdevingut un aparador de la nostra vida quotidiana. No obstant, aquesta exposició pot tenir conseqüències laborals imprevistes, especialment per aquells treballadors que es troben en situació d'incapacitat temporal. Un cas recent ho posa en evidència: una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó del 29 de setembre de 2022 ha confirmat la procedència de l'acomiadament d'una treballadora que, mentre estava de baixa per lumbàlgia, va publicar diversos vídeos a TikTok on realitzava moviments clarament incompatibles amb la seva suposada lesió.
La sentència, amb el ponent D. Carlos Martínez Toral, ratifica la decisió del Jutjat Social que ja havia declarat procedent l'acomiadament. El tribunal considera que aquests fets constitueixen una clara transgressió de la bona fe contractual, recollida a l'article 54.2.d) de l'Estatut dels Treballadors.
Els detalls del cas: una baixa mèdica i una activitat sospitosa
La protagonista d'aquesta història treballava com a caixera i es trobava en situació d'incapacitat temporal degut a una lumbàlgia. Durant aquest període, però, va decidir pujar diversos vídeos al seu perfil personal de TikTok, una plataforma amb més de 1.000 milions d'usuaris arreu del món. El problema? El seu perfil era d'accés lliure, la qual cosa significa que qualsevol persona, inclòs el seu ocupador, podia visualitzar el seu contingut.
En aquests vídeos, la treballadora apareixia realitzant moviments i balls que, segons el tribunal, eren completament incompatibles amb les dolències lumbars que havien justificat la seva baixa laboral. Aquest comportament va ser considerat una evidència clara que el seu estat de salut era, en realitat, perfectament compatible amb les seves funcions laborals com a caixera.
La prova digital: un element clau en litigis laborals contemporanis
Un aspecte destacable d'aquest cas és la importància que va tenir la prova digital en el procés judicial. L'empresa va presentar com a evidència el contingut publicat per la treballadora a TikTok, acompanyat d'una acta notarial que certificava l'autenticitat i datació dels vídeos. Aquest procediment va resultar fonamental per establir la veracitat dels fets imputats.
Experts en dret laboral assenyalen que, en els darrers anys, les proves derivades de xarxes socials han augmentat significativament en els litigis relacionats amb baixes mèdiques fraudulentes. Segons dades de l'Institut Nacional de la Seguretat Social, a Espanya es detecten anualment més de 10.000 casos de possibles fraus en incapacitats temporals, i les xarxes socials són una font creixent d'evidències en aquestes investigacions.
L'impacte econòmic i moral del frau en baixes laborals
El tribunal va considerar que aquesta situació no només representava un engany, sinó que també suposava un perjudici econòmic per a l'empresa. La sentència subratlla que la conducta de la treballadora implicava allargar innecessàriament la seva situació de baixa, impedint que l'empresa pogués comptar amb els seus serveis i generant costos addicionals.
Segons dades de la patronal espanyola, el frau en les baixes laborals té un impacte econòmic estimat superior als 800 milions d'euros anuals al conjunt del sistema productiu del país. A més, aquest tipus de conductes generen una percepció negativa que pot afectar la consideració social de les persones que realment necessiten una baixa mèdica per problemes de salut genuïns.
Recomanacions per a treballadors en situació d'incapacitat temporal
Aquest cas posa de manifest la necessitat que els treballadors en situació d'incapacitat temporal siguin conscients de les implicacions que pot tenir la seva activitat a les xarxes socials. Els experts en dret laboral recomanen:
- Configurar adequadament la privacitat dels perfils a xarxes socials per limitar qui pot accedir al contingut publicat.
- Ser coherent entre l'activitat mostrada a xarxes i el motiu de la baixa laboral. Accions que contradiguin la suposada lesió o malaltia poden ser utilitzades com a prova d'un possible frau.
- Consultar amb professionals sanitaris sobre quines activitats són compatibles amb la condició mèdica específica durant el període de recuperació.
- En cas de dubte, abstenir-se de publicar contingut que pugui ser mal interpretat o utilitzat en contra del treballador.
Impugnació sense èxit: la importància de les proves documentals
Cal destacar que la treballadora va impugnar el seu acomiadament al·legant que no s'havia acreditat la realitat dels fets. No obstant això, el tribunal va considerar que les proves informàtiques presentades, degudament certificades mitjançant acta notarial, eren suficients per confirmar tant la realitat com la data dels fets imputats.
Aquesta sentència estableix un precedent important en l'àmbit de les relacions laborals a l'era digital, recordant als treballadors que l'activitat a xarxes socials pot tenir conseqüències directes en la seva situació laboral, especialment quan existeix una contradicció evident entre aquesta activitat i el motiu d'una baixa mèdica.
