Així afecta córrer una marató a les neurones: podria provocar una reducció de la substància que les recobreix

Un estudi pioner fet per científics espanyols ha revelat que l’exercici físic d’alta intensitat, com completar una marató, provoca una reducció significativa de la mielina, aquesta substància grassa fonamental que recobreix i protegeix les neurones facilitant el seu correcte funcionament. La investigació, publicada aquest dilluns a la prestigiosa revista científica Nature Metabolism, dona llum sobre un fenomen fins ara poc estudiat en humans: com el nostre organisme recorre a reserves energètiques alternatives durant esforços físics extrems.

Aquesta beina de mielina, essencial per a la correcta transmissió dels impulsos nerviosos, està composta principalment per lípids. Els investigadors han comprovat que, davant de l’escassetat d’hidrats de carboni durant un exercici prolongat i intens, el cos humà comença a utilitzar les seues reserves grasses, incloent potencialment aquesta capa protectora neuronal. Anteriorment, experiments amb ratolins ja havien suggerit aquesta hipòtesi, però és la primera vegada que es documenta científicament en persones.

Troballes principals

Per realitzar aquesta investigació, els científics espanyols van reclutar 10 corredors de marató —8 homes i 2 dones— als qui van sotmetre ressonàncies magnètiques cerebrals en quatre moments diferents: abans de la cursa, 48 hores després de completar els 42 quilòmetres, transcorregudes dos setmanes i, finalment, dos mesos després de l’esdeveniment esportiu.

Els resultats van ser reveladors. Les imatges van mostrar una disminució considerable de la mielina a les 48 hores de la competició. Després de dos setmanes, encara que els nivells havien augmentat notablement, encara no assolien els valors previs a la prova. La recuperació completa només es va constatar dos mesos després de la marató, quan la mielina havia tornat a les seues concentracions normals.

Una dada particularment interessant és que aquesta reducció no va afectar al cervell de manera uniforme, sinó que es va concentrar en 12 àrees específiques de la matèria blanca. Aquestes regions estan vinculades principalment amb la coordinació motriu, la integració sensorial i el processament emocional, funcions crucials tant per al rendiment esportiu com per al benestar general.

Limitacions de l’estudi i futures investigacions

Els mateixos autors, procedents de centres d’investigació del País Basc, Andalusia i Catalunya, reconeixen certes limitacions en el seu treball. La principal és la mida reduïda de la mostra —només 10 participants—, el que fa necessari replicar l’estudi amb un grup més ampli i divers d’atletes per confirmar la universalitat d’aquestes troballes.

Així mateix, els científics assenyalen la necessitat d’aprofundir en les possibles conseqüències funcionals d’aquesta reducció temporal de mielina. Encara que l’estudi demostra la recuperació dels nivells normals després de dos mesos, queda per determinar si aquests canvis transitoris podrien tenir algun impacte sobre les funcions neurofisiològiques i cognitives associades a les regions cerebrals afectades.

Què és la mielina i quina és la seua funció en l’organisme?

La mielina és una substància lipídica que forma una capa aïllant al voltant dels axons neuronals, actuant com un recobriment protector similar a l’aïllament dels cables elèctrics. Aquesta beina mielínica és crucial per a la correcta conducció dels impulsos nerviosos, permetent que es transmetin de forma ràpida i eficient.

Composta en un 70-80% per lípids i en un 20-30% per proteïnes, la mielina no només funciona com a aïllant, sinó que també proporciona suport estructural i nutricional a les neurones. El seu deteriorament està associat a diverses malalties neurològiques com l’esclerosi múltiple, per la qual cosa qualsevol factor que pugui afectar els seus nivells resulta de gran interès científic i mèdic.

Implicacions per a esportistes d’alt rendiment

Aquest descobriment podria tenir importants repercussions per als atletes d’elit i aficionats que practiquen esports de resistència extrema. El Dr. Eduard Guasch, electrofisiòleg cardíac de l'Hospital Clínic Barcelona, assenyala en declaracions recollides per Science Media Centre Espanya que "el més important seria identificar si aquesta reducció de mielina té un impacte clínic a curt i llarg termini".

L’especialista adverteix sobre la necessitat d’investigar les conseqüències a llarg termini, especialment en esportistes que participen en diverses maratons a l’any, els qui podrien no estar recuperant completament els seus nivells de mielina entre competicions. Guasch estableix un paral·lelisme amb estudis cardiovasculars que indiquen que cada episodi d’exercici de molt elevada intensitat podria causar un "microdany" al cor, l’acumulació del qual al llarg del temps podria predisposar certs atletes al desenvolupament d’arrítmies.

Exercici moderat vs. exercici extrem

Els experts subratllen la important distinció entre exercici moderat i extrem. "L’evidència científica demostra que l’exercici moderat aporta nombrosos beneficis a la salut és molt sòlida. Tanmateix, les conseqüències de l’exercici extrem, la pràctica del qual ha anat en augment en els últims anys són, en gran part, desconeguts, explica el Dr. Guasch.

L’exercici d’intensitat extrema genera una sobrecàrrega i un estrès hemodinàmic i energètic molt més gran i més prolongat en l’organisme, arribant fins i tot a provocar un període proinflamatori transitori després de la seua realització. Aquest estudi afegeix un nou element a considerar: el possible "cost neurològic" en termes de reducció temporal de mielina.

Pot l’exercici intens afectar les funcions cognitives?

Una de les preguntes que sorgeix arran d’aquesta investigació és si la disminució de mielina causada per l’exercici intens podria tenir algun impacte sobre les capacitats cognitives. Encara que l’estudi no aborda directament aquesta qüestió, el fet que la reducció afecti regions cerebrals implicades en la integració sensorial i emocional planteja interrogants que futures investigacions hauran de respondre.

Els científics hauran de determinar si aquesta alteració transitòria podria manifestar-se en canvis temporals en el rendiment mental, la presa de decisions o el processament emocional dels esportistes després d’un esforç físic extrem.

Amb quina freqüència és segur practicar exercici d’alta intensitat?

En vista d’aquestes troballes, sorgeix el dubte sobre quina seria la freqüència ideal per practicar exercici d’alta intensitat sense comprometre la salut neurològica. Si la mielina necessita aproximadament dos mesos per recuperar-se completament després d’una marató, els esportistes que participen en esdeveniments similars amb més freqüència podrien estar sotmetent el seu sistema nerviós a un estrès continuat.

Els autors de l’estudi no estableixen recomanacions específiques sobre això, però les seues conclusions conviden la prudència i suggereixen la necessitat de períodes de recuperació adequats entre competicions o entrenaments d’extrema intensitat, especialment per a aquells que practiquen ultrafons o participen en múltiples maratons al llarg de l’any.

En definitiva, aquesta investigació pionera obre noves vies per comprendre millor com l’exercici intens impacta en el nostre organisme a nivell neurològic, i subratlla la importància de considerar no només els beneficis sinó també els possibles riscos associats a la pràctica esportiva extrema, apostant sempre per un enfocament equilibrat i personalitzat de l’exercici físic.