Reduir aquests cinc supercontaminants tindria un impacte immediat sobre el planeta i la salut

La directora executiva de Super Pollutant Field Catalyst, Claire Henly, ha posat de manifest la crucial importància de reduir amb urgència els denominats supercontaminants, destacant que aquests "romanen en l’atmosfera menys temps" que el CO2, la qual cosa permetria comprovar els efectes positius de la seua disminució "en els propers anys", una cosa impossible d’aconseguir tan ràpidament amb altres gasos amb efecte d’hivernacle.

Aquestes declaracions han tingut lloc durant la seua participació en la Segona Conferència Mundial sobre Contaminació de l’Aire i Salut de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que ha començat aquest dilluns a Madrid. La trobada ha reunit experts internacionals per analitzar en profunditat la situació actual dels supercontaminants, un grup específic de gasos amb efecte d’hivernacle i aerosols que, a diferència del diòxid de carboni (CO2), tenen un impacte molt més immediat i sever tant en la temperatura global com en la salut de les persones.

"Els supercontaminants causen aproximadament la meitat de l’escalfament global actual. Així que de l’augment de la temperatura que veiem avui al món, aproximadament la meitat està causat per aquests elements. A més, són responsables de milions de morts prematures a l’any per contaminació atmosfèrica i altres causes", ha explicat Henly, que ha afegit que aquests agents també "destrueixen desenes de milions de tones de collites anualment", amb el consegüent impacte en la seguretat alimentària global.

Els cinc supercontaminants que amenacen al planeta

Durant la seua intervenció, Claire Henly ha detallat que existeixen concretament cinc supercontaminants principals: metà, ozó troposfèric, gasos fluorats, òxid nitrós i carboni negre. "L’ús del terme supercontaminants es refereix al fet que cada un d’aquests contaminants és molt més potent que el diòxid de carboni a l’hora d’escalfar el planeta", ha precisat l’experta davant de l’auditori internacional.

La potència d’aquests elements queda patent en les xifres que ha aportat: el metà és aproximadament 30 vegades més potent que el diòxid de carboni com a agent d’escalfament global, mentre que l’òxid nitrós supera en més de 300 vegades la capacitat del CO2 per retenir calor en l’atmosfera. "Per això cridem a aquests contaminants súper, perquè l’impacte per tona és extraordinàriament significatiu i té un efecte determinant en l’escalfament global", ha recalcat la directora.

Un aspecte particularment preocupant és que aquests compostos no només danyen el medi ambient, sinó que representen una greu amenaça per a la salut pública. "En tots els casos cada un d’aquests contaminants perjudica el clima, però també en tots els casos hi ha un impacte directe o indirecte sobre la salut humana", ha matisat Henly, que ha identificat els tres supercontaminants amb més repercussió sanitària: "el metà, l’ozó troposfèric i el carboni negre".

Impacte directe en la salut humana

Les conseqüències sanitàries d’aquests contaminants són devastadores segons les dades presentades en la conferència. "El metà contribueix a la formació d’ozó troposfèric, que és un contaminant atmosfèric, i provoca aproximadament un milió de morts prematures a l’any per causes cardiovasculars i un altre tant per malalties respiratòries", ha detallat l’especialista. Per la seua part, "el carboni negre és un component de les partícules PM 2,5, que com sabem és una causa important de mort prematura a tot el món".

Pierpaolo Mudu, oficial tècnic de l’OMS, ha complementat aquestes explicacions assenyalant que, encara que es requereix "més investigació" en el camp dels supercontaminants, "existeix prou informació per prendre mesures immediates". "No necessitem esperar a una nova revisió sistemàtica. Ja sabem que podem actuar. Aquest és un punt fonamental. Però en qualsevol cas, necessitem que la comunitat es mobilitzi per fer comprendre els efectes de l’ozó, del carboni negre i del metà sobre la salut, també de forma indirecta," ha argumentat l’especialista.

En la mateixa línia, Rachel Huxley, responsable de Mitigació del Canvi Climàtic i Salut del Wellcome Trust, ha emfatitzat que combatre els supercontaminants, especialment les emissions de metà, comportarà "una sèrie de beneficis immediats per a la salut pública global". Segons ha apuntat, "els estudis han demostrat com l’acció global per reduir les emissions de supercontaminants podria evitar al voltant de quatre vegades més l’escalfament global per a 2050 que les polítiques de descarbonització per si soles", la qual cosa posa en relleu l’eficiència de centrar-se en aquests elements.

L’esdeveniment on s’han presentat aquestes alarmants dades, la Conferència Mundial sobre la Contaminació de l’Aire i Salut, se celebra sota el lema 'Accelerant Accions per un Aire Net, Accés a Energia neta i Mitigació del Canvi Climàtic.' Aquesta iniciativa de l’OMS persegueix l’objectiu de desenvolupar i presentar solucions multisectorials coordinades i basades en evidències científiques aplicables en ciutats, països i regions per prevenir malalties, salvar vides, protegir especialment la salut infantil i mitigar el canvi climàtic a nivell global.

Fins al proper 27 de març, la conferència reuneix ministres de Salut, de Medi Ambient i Energia, així com a funcionaris d’organismes nacionals, intergovernamentals i de desenvolupament, juntament amb professionals sanitaris de primer nivell. Aquesta àmplia participació multidisciplinària busca coordinar respostes efectives a la crisi que representen aquests supercontaminants.

Per què és tan urgent actuar contra els supercontaminants?

La urgència d’actuar contra aquests cinc elements rau en el seu doble impacte. D’una banda, la seua contribució a l’escalfament global és immediata i desproporcionada respecte al seu volum. Per un altre, els seus efectes en la salut pública són directes i quantificables en milions de vides perdudes anualment. La bona notícia, segons els experts reunits a Madrid, és que les accions per reduir-los mostrarien resultats molt més ràpidament que les mesures contra el CO2.

A diferència del diòxid de carboni, que pot romandre en l’atmosfera durant segles, molts d’aquests supercontaminants tenen una vida atmosfèrica més curta, la qual cosa significa que la seua reducció tindria efectes positius apreciables en qüestió d’anys o fins i tot mesos. Aquesta característica els converteix en objectius prioritaris per a les polítiques mediambientals a curt i mitjà termini.

Quins sectors són els principals emissors d’aquests contaminants?

Encara que en la conferència no s’ha aprofundit a tots els sectors emissors, els experts han assenyalat que el metà, un dels supercontaminants més preocupants, prové principalment de la indústria ramadera, la gestió de residus i l’extracció de combustibles fòssils. Per la seua part, el carboni negre està associat principalment a la combustió incompleta en motors dièsel, crema de biomassa i certs processos industrials.

Els gasos fluorats, un altre dels cinc supercontaminants, estan vinculats principalment a sistemes de refrigeració, aires condicionats i certs processos industrials específics. L’òxid nitrós, per la seua part, està relacionat amb pràctiques agrícoles intensives i l’ús de fertilitzants nitrogenats. Finalment, l’ozó troposfèric es forma com a contaminant secundari a partir de reaccions químiques entre òxids de nitrogen i compostos orgànics volàtils en presència de llum solar.

La conferència continuarà durant els propers dies abordant estratègies concretes per reduir aquests supercontaminants, amb especial èmfasi en solucions que generin beneficis tant per al clima com per a la salut pública mundial, en un enfocament que els experts denominen "win-win" o de doble benefici.