La Seguretat Social adverteix sobre els riscos de treballar en negre

La Seguretat Social espanyola ha emès recentment un important avís alertant sobre els greus riscos i conseqüències que comporta treballar sense contracte o "en negre". Aquesta pràctica il·legal, que afecta tant a treballadors com a ocupadors, suposa molt més que evadir impostos: implica la pèrdua de drets fonamentals, cobertura sanitària i prestacions socials que podrien tenir un fort impacte en el futur laboral i personal dels afectats.

Segons detallen des de l’organisme públic, treballar sense estar dau d’alta en la Seguretat Social és una situació que deixa al treballador completament desprotegit davant de qualsevol contingència. Aquesta advertència arriba en un moment en què l’economia submergida continua representant un percentatge significatiu del PIB espanyol, amb milers de treballadors que exerceixen les seues funcions sense cap tipus de contracte legal que recolzi els seus drets laborals.

El missatge de la Seguretat Social és clar: les conseqüències de treballar sense contracte van molt més enllà de les sancions econòmiques i poden afectar a aspectes fonamentals de la vida del treballador, des de la seua salut fins la seua jubilació, passant per la seua estabilitat econòmica en cas d’acomiadament.

Conseqüències directes per al treballador que accepta ocupació sense contracte

L’absència d’alta en la Seguretat Social té repercussions immediates i a llarg termini que molts treballadors desconeixen o subestimen. Entre les més greus, l’organisme destaca la pèrdua total de cobertura sanitària específica davant d’accidents laborals o malalties professionals. Això significa que si un treballador sense contracte pateix algun contratemps durant la seua jornada laboral, no podrà accedir a tractaments sense cost ni disposarà d’una baixa remunerada durant la seua recuperació.

Un altre aspecte fonamental que es veu compromès és l’accés a la prestació d’atur. En no existir constància oficial de la relació laboral, el treballador no podrà sol·licitar la prestació per atur en cas de quedar-se sense feina, ja sigui per acomiadament o per acabament de la relació laboral. Aquesta situació deixa l’afectat en una posició d’extrema vulnerabilitat econòmica.

Potser una de les conseqüències més greus a llarg termini és la que afecta la jubilació i pensió futura. El sistema espanyol requereix un mínim de mesos cotitzats per poder accedir a aquestes prestacions. Els períodes treballats en negre simplement no computen, el que podria significar que moltes persones no assoleixin el temps mínim requerit per cobrar una pensió digna o, en el pitjor dels casos, no puguin jubilar-se en absolut.

Sancions i problemes legals per als ocupadors

El perjudici no afecta únicament el treballador. Els ocupadors que opten per mantenir fets servir sense donar d’alta s’exposen a greus sancions econòmiques i legals. Entre les conseqüències més immediates destaca l’obligació de pagament retroactiu de cotitzacions per tots els anys que el treballador hagi estat vinculat a l’empresa sense contracte.

Les multes per mantenir treballadors sense alta en la Seguretat Social són considerables, oscil·lant entre els 3.000 € i els 100.000 € per cada treballador en situació irregular. A més, les empreses infractores no podran beneficiar-se d’ajuts, bonificacions o subvencions públiques durant un període determinat.

En els casos més greus, quan es detecta explotació laboral, les conseqüències poden arribar fins i tot a penes de presó per als responsables o inhabilitació empresarial, la qual cosa suposa el tancament efectiu del negoci.

Com denunciar la feina en negre sense exposar-se?

Davant d’aquesta problemàtica, la Seguretat Social ha habilitat diversos canals perquè els treballadors puguin denunciar la seua situació de manera anònima. Aquesta possibilitat permet alertar les autoritats competents sense que el denunciant hagi d’exposar-se a possibles represàlies per part de l’ocupador.

El procediment habitual després d’una denúncia és la realització d’una inspecció laboral no anunciada, en la qual es verifica la situació laboral de tots els empleats presents. En cas de detectar-se irregularitats, l’empresa seria sancionada de forma immediata i es procediria a regularitzar la situació dels treballadors afectats.

El treball no declarat en el context econòmic espanyol

Espanya té un dels índexs d’economia submergida més elevats d’Europa occidental, segons diversos estudis. Aquest fenomen no només perjudica als treballadors individuals sinó que té un impacte significatiu a les arques públiques i en la sostenibilitat del sistema de protecció social.

La falta de cotitzacions derivada de treballar en negre redueix els ingressos de la Seguretat Social, comprometent el finançament de serveis públics essencials i prestacions socials. A més, crea una competència deslleial entre empreses, perjudicant aquelles que compleixen les seues obligacions fiscals i laborals.

Quins drets té un treballador que ha estat en situació irregular?

Molts treballadors desconeixen que, fins i tot havent treballat sense contracte, tenen dret a reclamar. La legislació espanyola estableix que, si es pot demostrar l’existència d’una relació laboral (mitjançant testimonis, missatges, horaris, etc.), el treballador pot reclamar el reconeixement de la seua relació laboral amb efectes retroactius.

En aquests casos, l’ocupador podria veure’s obligat a pagar no només les cotitzacions socials no abonades, sinó també indemnitzacions per acomiadament improcedent i altres conceptes salarials no satisfets. El termini per a aquestes reclamacions és d’un any des de l’acabament de la relació laboral.

Mesures de l’Administració per combatre l’ocupació irregular

Les autoritats espanyoles han intensificat en els últims anys les campanyes contra el treball no declarat. La Inspecció de Treball i Seguretat Social realitza periòdicament operacions focalitzades en sectors amb més incidència d’economia submergida, com a hostaleria, construcció o servei domèstic.

Aquestes actuacions es complementen amb campanyes de conscienciació dirigides tant a empresaris com a treballadors, informant sobre els riscos i conseqüències de mantenir relacions laborals al marge de la legalitat.

Addicionalment, s’han simplificat alguns tràmits administratius i s’han creat bonificacions per fomentar la contractació legal, especialment en col·lectius vulnerables o sectors tradicionalment propensos a la informalitat laboral.