Què significa quan els ocells visiten contínuament una casa?

És habitual que les persones es preguntin pel significat de certs comportaments animals a prop de casa seua, especialment quan observen que determinades aus visiten constantment el domicili. Encara que molts atribueixen a aquestes visites un significat simbòlic o supersticiós, hi ha explicacions fonamentades en la biologia i el comportament animal que poden aclarir aquest fenomen tan comú.

Els ornitòlegs coincideixen que aquestes visites repetides responen a patrons naturals de comportament i no tenen cap connexió amb presagis o missatges sobrenaturals, com sol interpretar-se en la cultura popular. La ciència ofereix respostes molt més pragmàtiques que tenen a veure amb les necessitats bàsiques de supervivència d’aquestes espècies.

Per què les aus trien llocs específics?

Les aus, igual com altres animals, busquen espais on puguin satisfer les seues necessitats fonamentals: aliment, aigua i un lloc segur per descansar o niar. Per tant, si ha notat que un ocell en particular visita  casa seua amb freqüència, és probable que la casa ofereixi alguna característica atractiva per a l’au.

Si disposa de jardí o plantes amb fruits, llavors o flors, és molt probable que l’ocell busqui menjar. De la mateixa manera, si hi ha amb fonts d’aigua, podria estar buscant un lloc per hidratar-se en èpoques d’escassetat hídrica o durant les onades de calor que cada vegada són més freqüents.

"Les aus són molt intel·ligents i tenen excel·lent memòria espacial. Si troben un lloc que els proporciona recursos, tornaran repetidament", explica Javier Márquez, biòleg especialitzat en avifauna urbana de la Universidad Complutense de Madrid.

El paper de les finestres en l’atracció d’aus

Un altre factor determinant és l’estructura de l’habitatge. Les aus poden sentir-se atretes per la presència de finestres, balcons o teulades, ja que aquests elements ofereixen seguretat i espais per al descans. Si l’ocell "picoteja" les finestres, probablement estigui veient el seu propi reflex o senti que l’interior de la casa és un lloc on podria trobar refugi.

Aquest comportament és especialment comú en època de cria, quan els mascles territorials poden confondre el seu reflex amb un competidor i intentar foragitar-lo. Les finestres actuen com a espills naturals que confonen les aus, provocant aquest comportament repetitiu que tant crida l’atenció dels habitants de la casa.

D’altra banda, algunes espècies d’aus també se senten atretes pels arbres o arbustos propers als habitatges, que proporcionen una font d’aliment com fruites o insectes, així com un espai adequat per niar protegits de depredadors.

Territorialitat i comportament reproductiu

En certs casos, les visites contínues d’una au poden estar relacionades amb la territorialitat. Moltes aus, especialment durant l’època d’aparellament, són molt protectores amb el seu territori. Si la seua casa està ubicada a prop de l’hàbitat natural d’una espècie, és possible que estigui intentant establir o defensar el seu territori, i el seu comportament repetitiu podria ser una manera de senyalitzar aquest espai.

Durant la primavera, coincidint amb l’època de reproducció, aquest comportament s’intensifica a les ciutats espanyoles. Els mascles delimiten els seus territoris i poden interpretar les finestres i superfícies reflectores com intrusions d’altres exemplars, la qual cosa explica aquest comportament persistent que tant intriga els propietaris d’habitatges.

Finalment, les aus poden atansar-se a la seua casa durant el període reproductiu buscant materials per construir els seus nius. Elements com petites branques, herbes seques, cabells, plomes o fins i tot materials artificials com fils o trossos de paper poden resultar molt atractius per a aquestes espècies constructores.

Diferències entre espècies d’aus urbanes

No totes les aus presenten el mateix comportament a prop dels habitatges humans. A Espanya, algunes de les espècies més comunes que solen visitar les cases inclouen pardals, merles, coloms, caderneres i orenetes, cada una amb patrons de comportament únics.

Els pardals comuns (Passer domesticus), per exemple, són extremadament sociables i solen formar colònies a prop d’habitatges humans, aprofitant qualsevol escletxa per niar. Les orenetes (Hirundo rustica), per la seua part, construeixen els seus característics nius de fang sota ràfecs i balcons, tornant any rere any al mateix lloc si han tingut èxit en temporades anteriors.

"Les cigonyes blanques representen un dels casos més emblemàtics de fidelitat al lloc d’implantació. Poden tornar al mateix campanar o xemeneia durant dècades", assenyala Carmen Rodríguez, investigadora del programa de seguiment d’aus urbanes de SEO/BirdLife.

Com actuar davant de la presència continuada d’aus?

Si ha notat una presència continuada d’aus a casa seua i desitja fomentar-la com a part de la seua contribució a la biodiversitat urbana, existeixen diverses accions que pot implementar. Instal·lar menjadores específiques allunyades de finestres, proporcionar fonts d’aigua neta i, si disposa d’espai exterior, col·locar caixes niu adaptades a les espècies locals són excel·lents iniciatives.

Al contrari, si la presència d’aquestes aus resulta problemàtica (per exemple, per acumulació d’excrements o sorolls molestos), existeixen solucions respectuoses com instal·lar siluetes de rapaços en finestres, utilitzar cintes reflectores o modificar les superfícies per reduir els reflexos que atreuen a les aus.

Els experts recomanen sempre optar per mètodes no lesius que respectin la integritat d’aquests animals, molts dels quals estan protegits per legislació ambiental espanyola i europea.

Beneficis ecològics de la presència d’aus urbanes

La presència d’aus a prop de les nostres cases, lluny de ser motiu de preocupació, aporta nombrosos beneficis ecològics. Aquestes espècies contribueixen al control natural d’insectes i plagues, la pol·linització de plantes i la dispersió de llavors, funcions vitals per mantenir la salut dels ecosistemes urbans.

A més, l’observació d’aus constitueix una extraordinària oportunitat per connectar amb la naturalesa sense sortir de casa, especialment important en entorns urbans on el contacte amb espais naturals sol ser limitat. Estudis recents realitzats a Madrid i Barcelona han demostrat que la presència d’avifauna diversa en barris urbans correlaciona positivament amb indicadors de benestar psicològic entre els seus habitants.

Les ciutats espanyoles estan implementant cada vegada més iniciatives de "renaturalització urbana" que inclouen mesures específiques per fomentar la presència d’aus, reconeixent el seu valor com a bioindicadors de la qualitat ambiental urbana i la seua contribució a crear espais més saludables i resilients.