L’OCU adverteix sobre l’omeprazole i els riscos del seu consum diari

L’omeprazole i altres inhibidors de la bomba de protons (IBP) han experimentat un increment del 12% en la seua prescripció mèdica en el sistema sanitari espanyol durant l’últim lustre. Aquests medicaments, àmpliament utilitzats per tractar problemes d’acidesa i reflux gàstric, estan sent receptats en excés i consumits de forma prolongada sense la necessària supervisió mèdica, segons adverteix l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).

El fenomen resulta especialment preocupant en pacients d’edat avançada, que freqüentment inicien el tractament amb IBP com a protecció estomacal durant la presa d’altres fàrmacs, però continuen amb el seu consum indefinidament després de finalitzar la medicació principal. A això se suma la disponibilitat sense recepta d’alguns d’aquests productes en formats petits i dosis baixes, la qual cosa facilita l’automedicació incontrolada.

Els especialistes assenyalen que, contràriament a la seua denominació popular com "protectors gàstrics", aquests fàrmacs no creen una barrera física a l’estómac, sinó que actuen reduint la producció d’àcid mitjançant el bloqueig del sistema enzimàtic de la bomba de protons, mecanisme fonamental per a la digestió i defensa davant gèrmens.

Què són exactament els inhibidors de la bomba de protons?

Els IBP constitueixen una família de medicaments dissenyats específicament per disminuir la secreció àcida a l’estómac. Entre els més coneguts es troben l’omeprazole, esomeprazol, pantoprazol, lansoprazol i rabeprazol, tots ells disponibles tant en format original com genèric sota prescripció mèdica en el sistema nacional de salut.

Alguns IBP poden adquirir-se sense recepta, encara que amb limitacions: només esomeprazol, omeprazole o pantoprazol, en dosi màxima de 20 mg i en envasos per a tractaments de 14 dies. Aquesta accessibilitat, encara que convenient per a situacions puntuals, ha contribuït a l’ús indiscriminat d’aquests medicaments.

Indicacions correctes per a l’ús d’IBP

Els experts insisteixen que els IBP s’han d’utilitzar exclusivament en situacions específiques mèdicament justificades:

Els perills de l’ús crònic que molts desconeixen

Encara que durant dècades s’han considerat segurs, investigacions recents suggereixen que l’ús prolongat d’IBP podria associar-se amb efectes adversos potencialment greus. Més enllà de les reaccions comunes com nàusees, diarrea, cefalees o erupcions cutànies, estudis observacionals han detectat possibles vincles amb problemes més seriosos.

Entre els riscos identificats destaquen la insuficiència renal, infeccions gastrointestinals persistents, major fragilitat òssia amb risc de fractures, deficiències nutricionals per mala absorció de magnesi, ferro i vitamina B12, i fins i tot possibles associacions amb diabetis tipus 2 i càncer gàstric.

A més, aquests medicaments poden interactuar negativament amb altres tractaments, potenciant la toxicitat de fàrmacs com el metotrexat o reduint l’eficàcia d’antiagregants com el clopidogrel, la qual cosa incrementa el risc cardiovascular.

És possible deixar de prendre un IBP després d’ús prolongat?

La retirada del tractament amb IBP s’ha de realitzar sempre sota supervisió mèdica i de forma gradual. Un dels principals obstacles per abandonar aquests medicaments és el fenomen conegut com a "acidesa de retruc", quan l’estómac, habituat a la inhibició àcida, reacciona amb una producció excessiva en suspendre el tractament.

Els especialistes recomanen diverses estratègies per a la discontinuació: reduir progressivament la dosi fins la mínima efectiva, passar a un ús "a demanda" només quan apareixen els símptomes, o substituir-los per antiàcids convencionals en casos lleus.

Complementàriament, adoptar hàbits saludables pot facilitar la transició: mantenir una dieta equilibrada, evitar aliments desencadenants (alcohol, cafè, xocolate, espècies picants, cítrics), controlar el pes corporal i distribuir la ingesta en menjars lleugers i freqüents en lloc d'àpats copiosos.

Per què s’han popularitzat tant els IBP a Espanya?

L’increment significatiu en el consum d’aquests fàrmacs respon a diversos factors. D’una banda, la seua eficàcia en l’alleujament de símptomes molestos com l’acidesa o el reflux els ha convertit en una solució ràpida i efectiva. Per un altre, la percepció generalitzada -errònia segons els experts- que són medicaments completament inofensius ha afavorit la seua prescripció preventiva i el seu ús continuat.

Addicionalment, l’estrès, els hàbits alimentaris irregulars i l’envelliment poblacional han augmentat la prevalença de problemes digestius en la societat espanyola, creant més demanda de solucions farmacològiques per a aquestes malalties.

Quines alternatives existeixen per a problemes digestius lleus?

Per a situacions puntuals d’acidesa o malestar estomacal lleu, els experts recomanen considerar opcions menys agressives abans de recórrer als IBP:

Com detectar si estàs prenent omeprazole innecessàriament?

L’OCU recomana revisar el tractament amb IBP si es compleixen algunes d’aquestes condicions: portar més de 8 setmanes prenent-lo per tractar reflux o acidesa sense diagnòstic precís; si es va iniciar com a protecció durant un altre tractament ja finalitzat; si no presenta símptomes greus com a dificultat per empassar, pèrdua de pes o vòmits amb sang; o si el pren per molèsties digestives lleus que podrien solucionar-se amb canvis en l’estil de vida.

En qualsevol cas, sempre s’ha de consultar amb el metge abans de modificar o suspendre qualsevol tractament farmacològic, especialment quan s’ha utilitzat durant períodes prolongats o existeix patologia digestiva diagnosticada.