SEGRE

Bunyols de vent: la recepta del tradicional dolç de Setmana Santa pas a pas

Descobreix tots els secrets d’elaboració i consells per aconseguir uns bunyols perfectament esponjosos

Bunyols.

Bunyols.Unsplash

Publicat per
segre 

Creat:

Actualitzat:

Els bunyols de vent són un dels dolços més tradicionals de la gastronomia espanyola, especialment populars durant festivitats com a Setmana Santa. Aquestes postres, caracteritzades per la seua textura buida i esponjosa, s’han convertit en un imprescindible a moltes cases gràcies a la seua elaboració senzilla i el deliciós sabor. Amb uns quants ingredients bàsics i seguint el procés adequat, és possible preparar entre 25 i 30 unitats d’aquests dolços que tant agraden a petits i grans.

La preparació dels bunyols de vent, encara que no és tècnicament difícil, requereix certa atenció durant el procés de fregit per aconseguir aquest característic resultat buit i lleuger que els distingeix. El secret de la seua textura esponjosa resideix en la tècnica d’elaboració, que permet que la massa s’unfli considerablement durant la cocció en oli calent. Malgrat ser unes postres tradicionals, admet variacions en la seua presentació. La manera més habitual de servir-los és arrebossats en sucre, encara que també poden omplir-se amb cremes o xocolates per a ocasions especials.

Ingredients necessaris per preparar bunyols de vent casolans

Per elaborar entre 25 i 30 bunyols de vent, necessitarem els següents ingredients bàsics: 200 cc d’aigua, 50 cc d’anís, 80 grams de mantega, 20 grams de llard de porc, una mica de sal, 125 grams de farina, 4 ous grans, sucre per cobrir i oli d’oliva verge extra per al fregit. Si no es disposa de llard de porc, és possible substituir-la per mantega, augmentant la quantitat total d’aquesta última a 100 grams.

Procés detallat d’elaboració pas a pas

El primer pas per preparar aquests deliciosos bunyols consisteix a posar en un cassó l’aigua juntament amb la mantega, el llard de porc i la sal. És important vigilar aquest procés fins que els greixos s’hagin fos completament i la barreja comenci a bullir. En aquell moment, afegirem l’anís, que aportarà aquesta aroma tan característica als bunyols.

A continuació, hem d’incorporar la farina de força i remoure energèticament amb una cullera de fusta. Aquest pas és crucial i requereix certa força i constància en el moviment per aconseguir que es formi una bola de massa homogènia que es desenganxi fàcilment de les parets del cassó. Aquest tipus de massa es coneix tècnicament com a «pasta choux», base de diversos dolços tradicionals europeus.

Una vegada tinguem la massa ben formada, és necessari deixar-la refredar lleugerament abans de procedir amb el següent pas. No ha d’estar massa calenta al tacte, però tampoc completament freda. En aquest punt, començarem a afegir els ous, un a un, assegurant-nos que cada ou ha estat completament absorbit per la massa abans d’afegir-hi el següent. Aquest procés gradual garanteix una textura perfecta i contribueix que els bunyols s’unflin adequadament mentre es fregeixen. 

Tècniques per al fregit perfecte de bunyols

La fase de fregit és potser la més delicada i la que més atenció requereix a tot el procés. Hem d’escalfar abundant oli d’oliva verge extra en un cassó amb prou profunditat. La temperatura de l’oli ha de ser alta, però sense arribar a fumejar, aproximadament uns 180 graus centígrads, perquè els bunyols es cuinin correctament.

Per formar els bunyols, utilitzarem dos culleretes, recollint petites porcions de massa amb una i ajudant-nos de l’altra per fer-les lliscar en l’oli calent. És fonamental no sobrecarregar el cassó, ja que els bunyols s’unflaran considerablement durant la cocció i necessiten prou espai. Com a regla general, no hauríem de fregir més de 5 o 6 unitats simultàniament, depenent de la mida del recipient.

Durant el procés de fregit, observarem un fenomen característic: inicialment, els bunyols s’enfonsaran fins el fons del cassó, però a mesura que es van cuinant, començaran a unflar-se, pujaran a la superfície i habitualment faran un volt per si sols. Si això no passés de forma natural, podem ajudar-los amb una escumadora perquè es daurin uniformement per tots costats. Aquest procés és un clar indicador que la massa ha estat ben preparada i que els bunyols estan adquirint la textura buida típica.

Com saber quan estan llestos els bunyols?

Els bunyols estaran llestos quan adquireixin un color daurat uniforme a tota la seua superfície. En aquell moment, els traurem amb l’ajuda d’una escumadora i els col·locarem sobre paper absorbent de cuina per eliminar l’excés d’oli. És important que els deixem escórrer bé abans de passar al següent pas, que consisteix a cobrir-los generosament amb sucre mentre encara estan tebis, perquè aquesta s’adhereixi correctament a la superfície.

Consells pràctics per aconseguir bunyols perfectes

Per garantir l’èxit en l’elaboració dels bunyols de vent, existeixen alguns consells pràctics que convé tenir en compte. En primer lloc, és fonamental que la temperatura de l’oli sigui l’adequada: si és massa fred, els bunyols absorbiran excés de greix i quedaran pesats; si està massa calent, es dauraran per fora però quedaran crus per dins.

Un altre aspecte important és la mida dels bunyols. És preferible fer-los petits, aproximadament de la mida d’una nou, perquè es cuinin correctament per dins. A més, és recomanable fer una prova amb un sol bunyol abans de fregir diverses unitats, per comprovar tant la temperatura de l’oli com el comportament de la massa.

Finalment, encara que tradicionalment es consumin el mateix dia de la seua elaboració, quan encara estan cruixents per fora i tendres per dins, si sobren poden conservar-se en un recipient hermètic durant un parell de dies. Per recuperar part de la seua textura original, es poden escalfar lleugerament al forn abans de servir.

Quines begudes acompanyen millor als bunyols de vent?

Els bunyols de vent combinen perfectament amb begudes calentes com la xocolata desfeta. També mariden bé amb cafè amb llet o infusions com la camamilla o el te. Per a ocasions més festives, un vi dolç tipus moscatell o un cava semi sec poden ser excel·lents acompanyantes que contrasten amb la dolçor d’aquestes postres.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking